“Les mares són les columnes de tot el món”

Glynis va néixer el gener de 1962 a Mandeville, al sud de Jamaica, de mare jamaicana i pare gal·lès. La seva família deixà aquesta illa caribenya a causa de la inseguretat política que els anys 50 envoltava el procés d'independització de l'illa del Regne Unit. El 1986 va viure un temps a Barcelona, va conèixer el britànic Arthur i tingueren dos fills, Noah i Pau. Després vingueren a Mallorca i, en un principi, visqueren a Palma, però, com que feien feina a una empresa del polígon de Marratxí, decidiren habitar l'altre costat de la línia que separa l'urbs de la Part Forana. Així, anaren a parar a Binissalem, on ella -després d'inciar-se a Barcelona- va aprendre la nostra llengua a fons, de manera que la parla amb una perfecció que de vegades és mala de trobar entre els mateixos mallorquins. A més a més, gràcies al seu tarannà obert i engrescador, s'ha convertit en una binissalemera més i es fa amb tot el poble. Actualment, fa feina en una empresa de lloguer de trasters individuals, "perquè cada vegada fan les cases més petites.

El vostre pare és a Londres...
Sí, ara té 83 anys i encara fa feina a la fundació que creà en defensa dels drets dels nins i joves que es troben expulsats o exclosos dels col·legis. A Anglaterra els nins negres tenen més possibilitats de ser rebutjats que els blancs. És un gran home i, com que darrere d'un home gran sempre hi ha una gran dona, tenim ma mare, que és una dona increïble, amb gran energia i que fa meditació. És una Brahma Kumari, pertany a aquesta universitat espiritual mundial; fan cursos de pensament positiu, de meditació i sobretot amb valors. Jo diria que la vida dels meus pares i la meva estan marcades pels valors d'honestedat, de col·laboració, de tolerància, de perdó, d'amor, de pau.

Per què Binissalem?
Fa dotze anys, un dia que vaig venir per cercar-hi casa, vaig baixar del cotxe aquí, a la plaça, i tot d'una se sentí un sonor "bon dia!". En aquell mateix instant, vaig decidir que era el meu poble.

Com heu arribat a parlar tan bé la nostra llengua?
Una sort que vaig tenir és que vaig aprendre el castellà amb catalans. Primer punt. I també perquè en anar a viure a Barcelona mai no se'm va ocórrer que allà xerraria en anglès. Per què vas a un altre país, per xerrar en anglès? Jo sempre anava amb un diccionari, demanant dubtes. A més a més, hi havia un jove que m'escrivia cartes d'amor en català i així començà la cosa. Però va ser en venir a Binissalem, al carrer, que en vaig aprendre més, amb els veïns.

Això us ha facilitat les coses?
És clar, l'estrangera som jo i aquí es parla mallorquí en el dia a dia. Així que és més fàcil si jo canvii l'idioma i no ells. A més, em va obrir moltes portes i em va enriquir la meva vida. I el meu fill gran és trilingüe: xerra mallorquí, castellà i anglès!

L'any que ve compliu els 50. Això què significa per vós?
Tothom en complir números redons parla de festes grans i a mi actualment no em van. He decidit que recaptaré 50.000 euros de fons per a un projecte nou. Vull donar ajut econòmic a la dona mare, fadrina, sense recursos econòmics, perquè quan la mare fadrina no té "un puta duro" no solament els nins en resulten afectats, és la societat en general que en surt perjudicada i hem de cuidar les mares, perquè les mares són les columnes de tot el món. Sense elles no tindríem població, no tindríem món.

I com ho fareu?
Vull posar en marxa petits crèdits per a elles i tallers de com manejar el pressupost mensual, com equilibrar ingressos i despeses. Les dones hem d'ajudar primer les altres dones. Jo, per exemple, som mare i, si a l'hora de sopar els meus fills veig un altre nin que no té per menjar, tot d'una l'arreplegaré. Això és la mare, sempre ho hem fet, però hem arribat a un temps en què hi ha moltes dones que només pensen en la seva família i no pot ser, hem de pensar en tots en general; és clar, sempre amb la nostra en primer lloc, però amb les altres mares també hi ha una tasca a fer.