“Des de nin, Steve Jobs es va sentir un elegit”

Romàntic, extremadament sensible i obsessionat amb la recerca de la bellesa però també conscient del seu poder i rude en l'exigència, Steve Jobs va creure des de molt nin que era "especial", que el destí l'havia elegit per fer grans coses. Aquesta és la semblança de Jobs que Walter Isaacson, biògraf autoritzat del cofundador d'Apple, traçà en una entrevista, en la qual assegurà que, malgrat la gravetat de la seva malaltia, el tecnòleg va deixar "idees noves i brillants per a telèfons i altres productes" que veuran la llum en el futur.

A Steve Jobs (ed. Debat), -que sortí ahir a la venda- fruit de més de quaranta entrevistes, Isaacson presenta un "geni" amb ombres tan apassionat i obsessionat pel seu treball que arribava a comportar-se de manera "miserable" amb les persones més pròximes. "El seu major defecte era que, en ocasions, es deixava portar tant per la passió que podia arribar a ser mesquí amb les persones. (...) No solia demanar perdó, però, tot i així, la gent li era molt fidel, perquè valorava la seva passió i el seu talent", indica Isaacson.

Encara que no feia autocrítica, el cofundador d'Apple era "molt conscient" de l'impacte del seu comportament i es va mostrar penedit de "moltes coses". "Li pesava la manera en la qual va afrontar el naixement de la seva primera filla, de no haver-se'n fet càrrec des d'un primer moment, i de petites coses, com de la manera en la qual va tractar els seus pares quan va anar a la universitat. Crec, també, que es va penedir de no haver-se operat del càncer just després de ser-li diagnosticat", sosté Isaacson.

El fet de ser adoptat fou determinant en la personalitat de Jobs. "Em va explicar -apunta el seu biògraf- que el feia sentir independent i aliè al món en el qual vivia. Així mateix, el feia sentir especial. Alguns dels seus amics pensen que li generava un sentiment d'abandonament i el feia estar ansiós per demostrar la seva vàlua". Mancava d'aficions mundanes; de fet, només li interessaven dues coses en la vida: "la seva família -estava bojament enamorat de la seva dona i tenia una relació ‘fortísima' amb els seus fills- i el seu treball a Apple". Precisament, la seva tasca al capdavant de la companyia de la poma li va provocar grans disgusts. Segons Isaacson, va sentir com la major traïció de la seva vida que Microsoft creàs "un ordinador amb interfície gràfica que s'assemblava al Macintosh".