Kalian Singh afaita desde fa 30 anys als carrers de l'Índia.

Kalian Singh afaita desde fa 30 anys als carrers de l'Índia. | Igor G. Barbero

EfeNova Delhi13/10/11 0:00
TW
0

Perruquers i fruiteres, sabaters, planxadors i dentistes; molts oficis continuen vius als carrers de l'Índia i són, a la pràctica, l'única alternativa per a milions de persones malgrat l'alt creixement econòmic del país. Segons dades del sector, aquest tipus d'economia informal integra uns tretze milions de venedors de carrer, que representen el 2% de la població urbana, encara minoritària davant la rural en un gegant asiàtic que s'industrialitza a velocitat de creuer.

A peu de carrer i a l'instant, sense impostos ni intermediaris, un pot afaitar-se, fixar la sola de la sabata, esborrar les arrugues de la camisa i comprar les tomàtigues, els cogombres i les pastanagues d'una amanida, tot això desemborsant amb prou feines 25 rúpies (37 cèntims d'euro). Aquesta és, encara que sembli mentida, la quantitat necessària per a la despesa diària de manutenció, sanitat i educació d'una persona en la potència emergent índia, si es té en compte el que anuncià la setmana passada la Comissió governamental de planificació.

Històries quotidianes

Al barber Kalian Singh, emigrant de la depauperada regió del nord d'Uttar Pradesh, com el 80% dels treballadors d'aquest col·lectiu, les obres dels darrers dies l'han obligat a mudar-se a la vorera de davant en una cèntrica zona de Nova Delhi. Alguns clients el cerquen però no el troben on sempre, al costat d'un lloc de fregits, però de seguida acaben veient el seu inconfusible para-sol, que fa 30 anys que es planta als carrers de la ciutat.
"El que pitjor duc és l'hivern, fa molt fred per treballar fora. Tant de bo que pogués tenir el meu propi establiment, però seria molt car, perdria molts diners de guanys", explica mentre talla la barba a un jove amb estris polsosos.

No gaire enfora, al mateix barri, Bunty Mantho allisa a tota velocitat, amb una pesada planxa de carbó, camises i calçons que estan amuntegats: fins a 300 peces al dia. Si plou, el jove Mantho recull els estris i es posa a cobert.
"Durant el monsó es perden bastants doblers, però el que menys m'agrada és el regateig", afirma amb un somriure inesborrable, mentre recorda que la seva família ha exercit aquest ofici des de fa dècades. "Encara que hi hagi desenvolupament, hi continuarà havent qui recorri als llocs del carrer", manté l'advocat Sumit Singh, que treballa per a l'Associació Nacional de Venedors de Carrer (NASVI), un sindicat que representa 360.000 ciutadans.

Els oficis de carrer -alguns encara associats a la pertinença a una determinada casta del sistema hindú- gaudeixen de gran tradició i molta clientela. La falta de regulació no els ha deslliurat, tanmateix, de ser víctimes d'un dels principals mals del país; la corrupció. Només a Nova Delhi, s'estima que hi ha 300.000 venedors de carrer i amb prou feines 2.500 d'ells amb llicència per vendre.