EfeBarcelona09/10/11 0:00
TW
0

El mal ús dels gairebé omnipresents reproductors musicals mòbils està disparant els casos de pèrdudes auditives precoces entre persones que ronden els 50 anys, fenomen que els experts vaticinen que augmentarà quan la generació que va néixer amb el primigeni walkman arribi a la maduresa.

"Què?, Què has dit?". Quan enmig d'una conversa en un bar, amb un renou ambient normal, un ha de repetir moltes vegades aquest "què", alguna cosa comença a anar malament en la seva oïda interna. I no només per aquests dispositius que se solen utilitzar durant hores amb cascs intrauriculars i a volum inadequat, sinó també pel so eixordador d'alguns cinemes, discoteques o dels videojocs amb dolby surround casolà, que arriba a provocar lesions "irreparables". "A la consulta ens ve cada vegada més gent que ronda els quaranta, i fins i tot més joves, amb símptomes del que es coneixia com a oïda dura (presbiacúsia) i que es donava per degeneració en persones de 60 anys i més grans", explica Ivan Domènech, director del Servei d'Otorinolaringologia de la Clínica Dexeus de Barcelona.

Els reproductors MP3 poden resultar molt més danyosos que els seus predecessors -walkman i discman- ja que, en tenir bateries més duradores i emmagatzemar milers de cançons, els joves s'han acostumat a portar-los connectats durant hores i a un nivell de decibels alt (fins a 120, gairebé el renou d'un avió en enlairar-se), al qual alguns han acabat per insensibilitzar-se. Així, han proliferat lesions neurosensorials per exposició excessiva al soroll, que es detecta primer amb problemes per percebre freqüències agudes i després en les conversacionals. Segons alguns estudis, un 15% de la població europea d'entre 19 i 34 anys sofreix alguna lesió neurosensorial per una exposició continuada al renou.

Domènech indica que mentre que hi ha una regulació per al soroll produït en l'àmbit laboral, la legislació ha estat més laxa amb aquests dispositius, que moltes vegades utilitzen al·lots i adolescents sense que els seus pares siguin conscients dels riscs que comporten.

Massa renou

Escoltar música a nivells més alts de 70 a 80 decibels de manera continuada seria similar a treballar en un àmbit industrial sorollós i, de fet, Apple va haver de fer front a una demanda -que no va prosperar- pels possibles danys que podien causar els seus reproductors, que depassaven els 115 decibels. Per la Comissió Europea, els reproductors han de venir predeterminats a 85 decibels, encara que després els usuaris puguin variar aquesta limitació, com fan molts joves "per als quals el volum mai no és suficient".

Un informe del Comitè Científic de Riscs Sanitaris Emergents de la Salut indicava que emprar aquests dispositius cada dia durant una hora o més i a un volum inadequat pot provocar una pèrdua irreversible al nervi auditiu. Encara que ja s'estan detectant casos de sordesa precoç, segons aquest expert, serà la generació nascuda entre els setanta i els vuitanta en la qual més es notarà aquest fenomen, ja que posteriorment s'ha començat a produir certa conscienciació sobre aquest problema. No poder seguir una conversa en un bar, no sentir el propi mòbil o tenir xiulets continus a les orelles (els anomenats acúfens, que pateixen un milió i mig d'espanyols) són alguns símptomes i avisos que cal acudir a l'otorinolaringòleg, encara que, en alguns casos, pugui ser massa tard.