Imatge facilitada per Hessel procedent del seu arxiu personal.

Imatge facilitada per Hessel procedent del seu arxiu personal. | Ferran Aguiló

EfeMadrid05/10/11 0:00
TW
0

"Vaig lluitar contra Hitler i vaig ser jo qui va guanyar", recorda l'escriptor Stéphane Hessel davant la publicació avui de les seves memòries en espanyol. Per l'autor d'Indignau-vos!, la vida és "la recerca activa de la felicitat", i la mort, confessa a gairebé 94 anys, una cosa que espera amb "una certa gana". A El meu ball amb el segle, Hessel explica que la mort quasi l'agafà a Buchenwald, un camp de concentració nazi on va ser internat com a membre de la Resistència francesa. Va ser condemnat a morir a la forca, però in extremis va canviar la seva identitat per la d'un altre pres mort de tifus. Va ser el mateix dia del seu 27è aniversari.

Abans havia sobreviscut a la tortura de la Gestapo a París i, després de Buchenwald, va ser deportat a Rottleberode i, després, a Dora, un camp d'"extermini sistemàtic" on va viure l'"horror pur, absolut", ja que passà un dia despullant cadàvers, coberts de sang i excrements, a canvi de dues rodanxes de llonganissa. De Rottleberode i de Dora va aconseguir escapar-se. La primera vegada l'agafaren, la segona tingué sort.
La poesia, que considera, amb l'"optimisme" i l'"alegria de viure", un dels seus punts forts, va ser la seva taula de salvació.

I ho va fer, puntualitza Hessel (Berlín, 20 d'octubre de 1917), perquè, d'una banda, "els que sabien comptar tenien més possibilitat de sobreviure" i, per una altra, perquè "en situacions dramàtiques, quan un té el do de la poesia, ajuda a continuar fort". "Per mi va ser meravellós poder recitar-me i recitar poemes als meus camarades en alemany, anglès i francès", relata. I afegeix que per ell, un home "gens religiós", la poesia és "espiritualitat".

Què és la poesia?

La poesia és, continua, "una mica com l'amor, una cosa que t'envaeix l'ànima". Aquesta passió per la poesia que farceix les més de 400 pàgines de El meu ball amb el segle li va ser inoculada per la seva mare, Helen Grund, una berlinesa "excepcional" que va viure envoltada de pintors i intel·lectuals i va tenir una "enorme influència" sobre ell, no debades la considera el seu "àngel guardià". El seu pare, Franz Hessel, un escriptor jueu alemany, li va inculcar el seu "gust pel politeisme" i, quaranta anys després de la seva mort, es va convertir per ell en "una figura iniciàtica".

Als seus pares deu la "sort", una constant en la seva existència, d'haver rebut una educació elitista a França, on arribà quan encara no havia fet els set anys, i poder adquirir als 20 la nacionalitat francesa. També considera una sort haver pogut lluitar contra els nazis a les files de la Resistència, en els cercles més pròxims al general Charles de Gaulle: "Vaig lluitar contra Hitler i vaig ser jo qui va guanyar", diu.

El destí li va tornar a somriure quan va entrar, a 28 anys, a les Nacions Unides, l'organització "més important, gràcies a la qual no hi ha hagut una tercera guerra mundial", assegura. Com a darrer "pare" viu de la Declaració de Drets Humans, Hessel assenyala que aquesta existeix "per indicar-nos el camí" i advoca per una reforma que obri el Consell de Seguretat a més països. Sap que canviar el món no és fàcil, però considera que un "no s'ha de desanimar mai" i insta els ciutadans que s'hi impliquin. "El món és menys injust avui que quan jo era jove, però continua sent massa injust", raona.