“Vaig lluitar contra Hitler i vaig guanyar jo”

"Vaig lluitar contra Hitler i vaig ser jo qui va guanyar", recorda l'escriptor Stéphane Hessel davant la publicació avui de les seves memòries en espanyol. Per l'autor d'Indignau-vos!, la vida és "la recerca activa de la felicitat", i la mort, confessa a gairebé 94 anys, una cosa que espera amb "una certa gana". A El meu ball amb el segle, Hessel explica que la mort quasi l'agafà a Buchenwald, un camp de concentració nazi on va ser internat com a membre de la Resistència francesa. Va ser condemnat a morir a la forca, però in extremis va canviar la seva identitat per la d'un altre pres mort de tifus. Va ser el mateix dia del seu 27è aniversari.

Abans havia sobreviscut a la tortura de la Gestapo a París i, després de Buchenwald, va ser deportat a Rottleberode i, després, a Dora, un camp d'"extermini sistemàtic" on va viure l'"horror pur, absolut", ja que passà un dia despullant cadàvers, coberts de sang i excrements, a canvi de dues rodanxes de llonganissa. De Rottleberode i de Dora va aconseguir escapar-se. La primera vegada l'agafaren, la segona tingué sort.
La poesia, que considera, amb l'"optimisme" i l'"alegria de viure", un dels seus punts forts, va ser la seva taula de salvació.

I ho va fer, puntualitza Hessel (Berlín, 20 d'octubre de 1917), perquè, d'una banda, "els que sabien comptar tenien més possibilitat de sobreviure" i, per una altra, perquè "en situacions dramàtiques, quan un té el do de la poesia, ajuda a continuar fort". "Per mi va ser meravellós poder recitar-me i recitar poemes als meus camarades en alemany, anglès i francès", relata. I afegeix que per ell, un home "gens religiós", la poesia és "espiritualitat".