El desgel, imparable

La capa de glaç de Grenlàndia i la de l'Antàrtida perden massa a un ritme més accelerat d'allò establert per les prediccions formulades fins ara, cosa que repercutirà en una pujada global del nivell de la mar, segons un estudi difós per la NASA.

El resultat de l'anàlisi suggereix que el gel s'hi fon més aviat que a les glaceres de les muntanyes.
Per posar-ne un exemple, el 2006 els pols perderen una massa combinada de 475 gigatones anuals, una quantitat suficient per fer pujar els oceans una mitjana d'1,3 mil·límetres a l'any, en contrast amb la minva de 402 gigatones, com a terme general, a les glaceres alpines.

LA NASA ha analitzat dades dels seus satèl·lits entre 1992 i 2009 i ha descobert que cada any, durant el curs de l'estudi, la mitjana combinada de disminució dels casquets polars ha estat de 36,3 gigatones més que l'any anterior.

"Que la fusió progressiva dels pols serà la causa principal de l'augment del nivell de la mar en el futur no és estrany, perquè tenen una massa de gel molt més gran que la de les glaceres de muntanya", assenyala l'autor de l'article, Eric Rignot. "Allò més sorprenent és que aquesta contribució més intensa de la capa de glaç ja és un fet".