És això el que ens espera?

Quan un veu el cel ennegrit que hi ha aquests dies a Madrid o Barcelona, la primera pregunta que es fa és si arribarem a aquests nivells de contaminació aquí, a casa nostra. Tant de bo que no. Feia anys que aquesta 'boina negra' que tapa ara les grans ciutats no era tan intensa, i sembla també que no hi ha receptes per evitar-la. És bo d'entendre. La península Ibérica està passant aquesta setmana per un anticicló, que provoca una situació d'estancament de l'aire. Fa un sol molt agradable que convida a passejar i a fer activitats a l'exterior, però si no plou, l'aire no es neteja. Per tant, cal reduir les emissions.

En el cas de Madrid, la contaminació s'agreuja amb els gasos de combustió dels cotxes i per això l'Ajuntament ha hagut de demanar als conductors, amb poc èxit per cert, que usin el transport públic. El Consistori informava ahir en els panells de l'M-30 (per on circulen 180.000 cotxes al dia) d'una "previsió d'alta contaminació" i demanava als ciutadans que deixassin el cotxe a casa. Sembla que la majoria no en feren i la qualitat de l'aire es mantenia ahir migdia en els mateixos nivells de dilluns.

Segons explicà el batle, Alberto Ruiz Gallardón, "no hi ha cap perill per a la salut", s'és lluny dels nivells d'alerta i fa cinc anys la situació hauria entrat dins la normalitat. No deuen ser de la mateixa opinió els responsables d'Ecologistas en acción, que han elaborat un informe segons el qual Leganés i Coslada superen els límits legals de contaminació fixats per la Unió Europea (UE).

A diferència del batle de Madrid, la comunitat científica no té gens clar que la contaminació no passi factura a la salut. Els experts de la Societat Espanyola de Neumología i Cirurgia Toràcica avisen sobre el "risc greu" per a la salut que comporten els nivells de pol·lució que suporten Madrid i Barcelona. Segons dades de la Comissió Europea, la contaminació atmosfèrica provoca actualment unes 370.000 morts prematures en la Unió Europea, unes 16.000 a l'Estat espanyol. Els dos extrems de la vida, els nounats i les persones grans, i especialment els malalts crònics respiratoris o aquells que sofreixen del cor, són les persones més vulnerables als seus efectes.