El president murcià i la madrilenya, ahir a una reunió de l'executiva popular.

El president murcià i la madrilenya, ahir a una reunió de l'executiva popular. | ZIPI

EfePalma06/07/10 0:00
TW
0

Ha nascut marcada per la polèmica. La nova Llei de l'avortament entrà ahir en vigor amb la resistència de les comunitats de Múrcia i Navarra, que en mostraren el rebuig, mentre que el Govern confia que en totes les autonomies s'aplicarà "amb absoluta normalitat" i "sense gaire problemes".

Primer la ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, i poc després el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, defensaren la Llei de salut sexual i reproductiva i d'interrupció voluntària de l'Embaràs perquè, al seu entendre, està destinada a prevenir embarassos no desitjats i a reduir el nombre d'avortaments. Tots dos, igual que el ministre de Justícia, Francisco Caamaño, es mostraren convençuts de la constitucionalitat de la norma i en subratllaren que ofereix més protecció tant a les dones com als professionals.

Tanmateix, i encara que Aído destacà "la lleialtat institucional" de les autonomies, Múrcia i Navarra ja han anunciat que la rebutgen. El conseller portaveu de l'Executiu navarrès, Alberto Catalán, afirmà que la pràctica d'avortaments a Navarra "continua sent el mateix", és a dir, que es garantiran les interrupcions voluntàries de l'embaràs a les dones en els supòsits legals, però les intervencions es duran a terme fora de la Comunitat Foral, tal com ha explicat la consellera de Salut, María Kutz.

Per part seva, el president de la regió de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, assegurà que "no hi ha raons per acatar" la Llei de l'avortament, perquè "encara no ha arribat al punt final", atès que el Tribunal Constitucional (TC) no ha pres cap decisió sobre els recursos presentats pel PP i pel Govern de Navarra.

En demanar-li per les declaracions de Valcárcel, la portaveu de Política Social del PP, Sandra Moneo, explicà que les comunitats on governen els populars "faran el màxim esforç per oferir a les dones i a les joves tota la informació" que necessitin respecte d'embarassos no previsos. Aquestes autonomies no han estat les úniques veus crítiques amb la norma i, de fet, la Conferència Episcopal troba que "imposa en el sistema educatiu obligatori la ideologia avortista i de gènere".

Recursos
Així mateix, diverses associacions, encapçalades pel Centro Jurídico Tomás Moro (CJTM), han presentat al TC un recurs col·lectiu d'empara contra la Llei de l'avortament, entre altres motius per la "llei de terminis". Amb la reforma, les dones tenen de temps per interrompre l'embaràs fins a la setmana 14a de gestació sense necessitat de donar-ne explicacions i fins a la 22a en cas de risc per a la seva salut física o psíquica i també per malaltia greu o malformacions del fetus.

En aquest sentit, el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi) creu que la discapacitat no pot ser "mai" cap fet rellevant que permeti o determini "tractes desiguals en els drets" i qualifica la norma de discriminatòria. A més, la plataforma Ginecòlegs pel Dret a Viure denuncia que no s'ha informat les dones de totes les alternatives i ajudes que hi ha per a la maternitat.

Finalment, l'Organització Mèdica Col·legial (OMC) ha tornat a criticar que la llei atorgui exclusivament al metge la responsabilitat de decidir si una menor de 18 anys pot interrompre l'embaràs sense comunicar-ho als pares si al·leguen violència familiar. (Més informació a la pàg. 11 ).