“No cal ser lord per ser educat”

"No és qüestió de tornar un lord anglès, sinó senzillament d'ésser respectuós". Així es pot resumir el pensament de Marisa Pol Romaguera (Palma, 1957) respecte de les normes d'educació i cortesia. I és que el sentit comú guia la manera en la qual ens comportam en societat. Ara bé, per si quedava cap dubte, Pol Romaguera acaba de publicar el llibre Protocol amb ensaïmades, una aproximació informal a les normes protocol·làries. Aquest és un terreny força familiar per a ella, ja que ha estat cap de Protocol i Relacions Públiques del Govern balear (1997-1999).

El present volum té un esperit més informal i social que no pas protocol·lari de les grans esferes de poder. Aquí es troben, per exemple, consells útils a l'hora d'anar a sopar a ca uns amics. Però abans d'anar a la pràctica, cal observar en quin context social ens movem. "Avui en dia s'ha perdut la idea de l'educació; si més no, se n'ha davallat el nivell". Segons Pol Romaguera, és fruit del comportament en família. "És allà on es troba el primer procés d'aprendre a ser educat", diu. Pot ser que les generacions d'ara hagin estat criades per joves de la Transició, que rebutgen la fèrria educació que s'imposava sota la dictadura franquista (o la hi vinculen inconscientment). Fer una besada a la mà d'una dona pareix, en l'actualitat, no tan sols educat, sinó ridícul.
"En canvi, hi ha comportaments vergonyosos.

Quan viatges en el bus, és comú veure-hi gent gran, que quasi no es pot aguantar dreta, a qui ningú no cedeix el seient", explica. Qui llegeixi aquestes línies pot valorar amb la seva pròpia percepció si és així o no. Continuant amb el Top Five dels comportaments mal educats, hi trobam el renou. "La ciutat ja és prou renouera perquè, a més a més, passi per devora un cotxe de macarres amb les dues finestres abaixades i la música tecno a tot volum!". Per això, acaba assegurant: "Al final, seré jo qui condueixi amb la música forta, però de Chopin!".
Així mateix, Pol Romaguera fa referència al renou que es produeix a les llars: "No pot ser que el so de la TV estigui tan elevat que molesti el veïnat, ni que la música se senti per tot l'edifici, malgrat que sigui de dia".

Sopars amb amics

Si aquest és el diagnòstic negatiu, també cal oferir consells positius per als petits actes socials, com ara: què s'ha de dur quan et conviden a ca uns amics? Segons Pol Romaguera, no s'hi ha d'anar amb botelles de vi. "Si jo em pas el dia cuinant peix i marisc i els convidats apareixen amb un vi negre, que no hi diu gens... destrossen el sopar". Ara bé, la solució és senzilla: quedar entès amb l'amfitrió, prèviament, sobre què s'hi ha de dur. "Amb les postres passa el mateix, ja que finalment se n'acumulen diverses i queda deslluït el que hagi preparat l'amfitrió". Per això recomana dur-hi cava fresc, marron glacé o flors: "Coses que no interfereixen amb el sopar".