“La papallona és el leitmotiv de la roba

New New York... Quin és l'origen d'aquest suggerent títol?
Idò fa referència a la sèrie de dibuixos animats Futurama, que es desenvolupa en un Nova York del futur. D'aquí la reiteració de la paraula ‘new'.

Hi presentareu, idò, una col·lecció futurista?
Home, està basada en les ciutats del futur. Com seran? Arribaran a ser ideals?

Com l'heu concebuda?
Doncs d'una manera molt concentrada. De fet, sols hi exhibirem entre el 20 i el 30% de les peces que he arribat a confeccionar. Serà una desfilada molt i molt curta, però molt concentrada. He cercat la qualitat per sobre de tot. Fins i tot amb les models, de les qual n'hem descartades moltes fins a arribar a les 10 que volíem.

Encara vos afecten els nervis en aquests esdeveniments?
No, ja no. De les desfilades he après que la gent que està asseguda, mirant la passarel·la, no acaba de percebre tot el que un dissenyador voldria. A més a més, abans em feien ràbia, a mi mateix, algunes errades... Però després veus que són petites imperfeccions i que ningú no se n'adona.

Nova York és una meta?
Bé, jo vull internacionalitzar la meva feina. Voldria entrar al mercat de Nova York, de Dubai, dels països àrabs... I faig roba cosmopolita, part de la globalització. Als Estats Units, per exemple, segur que superen la crisi abans. Amb Obama, amb la cultura de no deixar les coses per a demà... Aquí, en canvi, es premia la festa.

Com voldríeu que fossin les ciutats del futur?
Per ventura, haurien de tenir papallones al cel. De fet, aquest insecte és el leitmotiv de la meva col·lecció. Si a una ciutat hi ha papallones significa que l'aire és pur, o almanco net. En canvi, que no hi siguin no diu gran cosa de la respirabilitat d'aquesta urbs.

Ah! Nova York és la ideal...
No, tampoc. De fet, ara mateix no existeix cap ciutat que ho sigui. Això és una utopia. I les utopies que jo percep mai no existeixen. Es tracta de cercar la bellesa, allò ideal. Però mai no hi arribam.

També presentau una línia de sabates, sector al qual mai no vos havíeu endinsat...
Mira, les col·laboracions amb les grans marques mai no em sortien bé. Al final, et deixen el darrer. Dins dels mostraris generals, de tota la cadena... Així que vaig decidir fer-ho per compte meu.

Com plasmaríeu la corrupció, DO de Mallorca, en una peça de roba?
No s'ha de plasmar a cap banda!

Però és una realitat...
D'acord, idò jo no treball amb la realitat. Et diré més: fuig de la realitat. La realitat és, ara per ara, inconcebible.

No percebeu un món feliç?
No! La gent és infeliç. Tot i que el final no és la felicitat. Ara, els doblers són allò que mouen el món. Per sobre dels ideals queden els doblers. Això és la nostra senya d'identitat. La pasta!

Creis que el passeig de la reina Sofia i les infantes per Palma, de compres, afavoreix la moda illenca?
Però, és que compraren dissenys mallorquins? No ho crec...

Avui (per ahir) és 11 de setembre. Un dia de moltes efemèrides: la diada de Catalunya, el cop d'Estat a Xile, les torres bessones... I molta sang fou vessada. A quina persona vos honraria vestir?
Jo no visc del passat. Jo mir al futur. De fet, mirar al passat és viure en el passat. I t'he de dir una cosa! Encara duc el llaç negre dels atemptats d'Atocha aferrat a la jaqueta... Però les llàgrimes s'han d'acabar en algun moment. Tanta tristor és una puta merda.

Vesteixen bé els illencs?
Tot són matisos. Vejam la gent no vesteix bé, en general. Si Spain is diferent, Mallorca encara ho és més. Podríem dir que els residents aquí són funcionals: vesteixen dins el sistema. Què vol dir això? Idò que la roba és còmoda, pensada per aguantar bé la calor i la humitat.