"Els models actuals suggereixen que aquest espai podria quedar sense gel a l'estiu d'aquí a un parell de dècades o, potser, abans", assegura Carlos Duarte, responsable de l'equip del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que ha participat en aquest projecte i Premi Nacional d'Investigació.
L'equip internacional, que acaba de tornar de la primera campanya oceanogràfica del projecte Artic Tipping Points (ATP, Canvis Bruscos a l'Artic), ha informat també que en aquesta zona s'espera un augment de la temperatura de fins a 9 graus al segle XXI i ha determinat que la mortalitat dels organismes propis es veurà ràpidament incrementada amb amb aquesta pujada.
Augment de la temperatura
L'Àrtic és la zona del planeta on més aviat està augmentant la temperatura, amb una taxa d'escalfament tres vegades major que a la resta de la Terra. En aquest sentit, segons Duarte, "les prediccions que parlaven d'una ràpida fusió del gel s'han vist sobrepassades per les observacions i durant els anys 2007 i 2008 se n'ha detectat una pèrdua brusca".
Això ha suposat "la disminució de més o menys la meitat de la superfície que quedava normalment al final de l'estiu". "L'espectacular acceleració de la pèrdua de gel en els darrers anys suggereix que el canvi climàtic ha entrat en una nova fase en aquesta regió, amb possibles conseqüències globals", subratlla Duarte.
El projecte en què ha participat aquest expert, finançat per la UE i que té la col·laboració de la Fundació BBVA, també pretén establir l'abast de la pressió humana a partir de la proliferació d'activitats econòmiques a l'Àrtic, com ara el turisme, la pesca, l'explotació petroliera i el transport marítim.
Així, l'equip d'investigadors ha comprovat que els copèpodes (petits crustacis), Calanus glacialis, un element central de la cadena alimentària de l'Àrtic, han desaparegut d'àrees en les quals abans eren abundants fins ara.
A més, durant la campanya s'han transportat més de 1.000 litres d'aigua a les instal·lacions del Centre Universitari de les Illes Svalbard, a Longyearbyen (Noruega), per establir el llindar d'escalfament a partir del qual es desencadenen canvis abruptes en la comunitat de plàncton.
El coordinador del projecte, Paul Wassman, de la Universitat de Tromso (Noruega), ha advertit que "les alteracions que estam observant tindran efectes sense precedents en l'ecosistema àrtic". Duarte, per la seva banda, ha conclòs que "les regions polars del planeta ja no són la darrera frontera, sinó que són les trinxeres de la lluita contra el canvi climàtic.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.