De l'adéu al rodet de Kodak ... a l'embruix de la lomografia

Els fotògrafs el Kodachrome consideren tota una institució, atès que fou la primera pel·lícula de color que es comercialitzà massivament.

Aquesta opinió és compartida pel fotoperiodista mallorquí Pep Bonet (Colònia de Sant Jordi, 1974). "Funcionar amb carret és molt interessant, ja que sempre tens un suport físic que pots tocar: el negatiu original". I ho contraposa a la digitalització de la fotografia d'avui dia. "Imagina que se t'espanya el disc dur: Que fas per recuperar les fotografies?". A més a més, sempre pareix que els bits són més freds...

De fet, Bonet encara funciona amb clàssics carrets si el projecte és de llarga durada, com l'ampli reportage que Bonet realitza sobre Sierra Leone. "Tenc devers 60 rodets de Kodak, així que per ventura d'aquí a tres anys encara dispar amb carret!", comenta.

Ara bé, això no vol dir que Bonet sigui immune a les noves tecnologies. "També utilitz molt les càmeras digitals, perquè avui dia, amb una bona postproducció, es pot aconseguir el mateix resulat!". Bonet s'ha passat hores al laboratori químic: aquella estampa mig a les fosques i força romàntica del món fotogràfic. "Ara dedic moltíssimes hores davant l'ordinador. Al final, cal fer feina igualment", conclou.

Bonet acaba la conversa i continua preparant la motxilla. I és que divendres passat s'enlairava cap a Tailàndia. Li espera la reunió anual de l'agència de fotos NOR. Després, engegarà un reportatge sobre transsexualitat al país del sud-est asiàtic. Amb rodet i negatius o amb càmera digital, la feina del fotoperiodista sempre és ‘observar'.•

Lomografia
La càmera comptaca LOMO LC-A, produïda a la Unió Soviètica, marca l'origen del que ja es considera una nova modalitat artística. Es tracta de càmeres que recullen moviment i color, sense necessitat de flaix i sense deformació. Els seus trets són tan característics com les fotografies que il·lustren aquesta pàgina.

De fet, la lomografia emfatitza les escenes informals i despreocupades. Allò que normalment s'hauria considerat un defecte o accident (sobresaturació de colors, efectes òptics, sobreexposició, colors indefinits, etc.) és qualificat aquí d'artístic.

Son càmeres analògiques que funcionen amb pel·lícula i que passen olímpicament de la digitalització.

Action Sampler, l'any 1998, i la Super Sample, l'any 200, són les dues càmeres que donarien reconeixement internacional a la lomografia. I no són instruments tan freaks com es pot induir a pensar. De fet, celebritats com Robert Redford, Moby i Michael Schumacher han confessat el seu amor cap a la lomografia.

Segons la Societat Lomogràfica Internacional, fundada l'any 1992, els usuaris d'aquesta modalitat fotogràfica han de complir amb un senzill decàleg:
-Dur la càmera lomogràfica sempre a sobre.
-Utilitzar-la de dia i de nit.
-Disparar des de l'altura del maluc.
-Apropar-se tant com sigui possible a l'objectiu.
-No pensar.
-Actuar amb rapidesa.
-Lomografiar no interromp la teva rutina, la posa en escena.

És un decàleg que segueixen ja desenes de milers de persones al món. A l'Estat espanyol existeix una empresa que les comercialitza a través de la seva web (www.lomospain.com), com també a les botigues que té a Barcelona i Madrid. Per això, el lomògraf insular té en la comanda per internet una bona opció.

Cada càmera lomogràfica ofereix un efecte òptic diferent. Així trobam filtres de colors, saturadors d'imatge, grans angulars (o ull de peix), duplicadors de l'objecte... El seu preu oscil·la a una forquilla d'entre 50 i 150 euros.