L'evolució d'allò que no es veu

La roba interior ha evolucionat tant com la societat que la vesteix. Del tabú inicial, associat al rubor que produïa el nu del cos humà..., al culte desenfrenat per l'aparença exterior i la imatge

La roba interior ha evolucionat tant com la societat. | Ferran Aguiló - Julián Aguirre

TW
0

Abans eren calçotets... que més aviat semblaven calçons. Després s'anaren estilitzant, fins a arribar a l'eslip. I darrerament, tot és possible al desenfrenat món de la roba interior. Aquesta és la perspectiva que planteja la mostra 1790-2009, evolució de la roba interior. L'exposició serà oberta a El Corte Inglés de les Avingudes de Palma fins al 26 de juny. I val la pena fer una ullada a les comparacions que proposa. Per exemple, la roba interior (i el cos humà, per extensió) com a tabú. Som a l'any 1921 i la casa Jockey contracta l'il·lustrador Joseph C. Leyendecker per confeccionar els primers cartells publicitaris. Encara són il·lustracions. A més, hauria de passar una dècada fins que Jockey començàs a retratar models de carn i ossos per a les campanyes de publicitat.

Els primers models, però, lluïen un antifaç negre per tal que no els reconeguessin pel carrer... Idò sí què ha canviat la societat: abans anònima, ara a la recerca de famosos esportistes, models, actors o cantants. Els convulsos anys posteriors a la depressió del 29 no ho foren tant per Jockey, ja que l'any 1934 patentava el seu darrer descobriment: els eslips, uns calçotets sense cama i amb obertura en forma d'Y. Passaren les dècades i Jockey diversificà les seves peces. Als 60 dissenyava un vestit per als astronautes de la NASA, l'any 58 enviava a Europa el primer calçotet de color (vermell) i als 70 tornava hippy. Com la societat.