Laura LópezPalma01/05/09 0:00
TW
0

Rajada assecada al sol amb l’ajuda de les branques d’una alzina de Formentera, pa moreno de blat de xeixa fet amb un laboriós procés de tres dies i formatge d’ovella roja mallorquina munyida a diari. Elaborats artesanalment i lligats especialment a Balears, són productes en risc de desaparició. Fruit de la cultura del fast food i del canvi d’hàbits de la societat moderna, molts aliments tradicionals s’han perdut o estan a punt de fer-ho. Encara queden indrets on trobar-los, alguns incauts que pensen mantenir-los, tot apel·lant a la consciència crítica dels consumidors. Per recuperar el gust per la gastronomia popular, respectuosa amb la terra, naqué a Itàlia fa 20 anys el moviment internacional Slow Food, que des de fa un any i mig funciona a les Illes amb la participació de grups de pagesos, elaboradors artesans, ramaders i pescadors.

En aquest context, Slow Food Illes Balears presentà ahir el directori On trobar aliments, bons, nets i justs. La guia –de la qual s’han editat 20.000 exemplars– mostra on es poden comprar aquest tipus de productes, "bons per al paladar, nets per al medi ambient i justs per als productors", sense mitjancers que n’encareixin el preu final de venda. Així, existeix la possibilitat d’adquirir-los a finques o directament als productors, o bé a través de cooperatives de consum.

"Cal tenir els peus a la terra, perquè la força entra per la terra". Recordant les paraules de Joan Miró, Magdalena Aguiló, directora de la Fundació Pilar i Joan Miró, donava ahir suport al directori. I és que, el mateix artista ja va establir paral·lelismes entre la seva manera de treballar i la del pagès. "Consider que el meu taller és com un hort (...), faig feina com un pagès o com un jardiner... les coses vénen a poc a poc", deia Miró evocant la lentitud en les converses amb el pintor parisenc Yvon Taillandeier, publicades el 1959 i que Slow Food ha volgut prendre com a manifest.