Han passat més de dues setmanes des que Nadya Suleman va donar a llum octogèmins a Califòrnia (EUA), però la repercussió del cas ha obert a tots els fronts el debat entorn de l’ètica de la reproducció assistida.
La població nord-americana assisteix atònita a l’esdeveniment i es demana: fins on haurien d’ajudar els serveis mèdics a una dona a l’hora de procrear i on és la línia que separa l’ètica del desig propi.
"Tenim l’obligació de protegir el pacient i no permetre-li fer coses que són poc raonables", diu Daniel Potter, del Centre de Reproducció de Huntington, a Califòrnia, al diari The New York Times. Però com ha arribat fins aquí?
Suleman és una jove divorciada i aturada, de 33 anys, que viu amb els seus pares. Abans de fer-se universalment famosa, ja tenia sis fills, d’edats entre dos i set anys, per fecundació in vitro.
Tots a partir del mateix donant d’esperma amb què ara ha tingut vuit bebès més: sis nins i dues nines. Angela Suleman, mare de la jove, va dir quatre dies després del part que la intenció de la seva filla era, simplement, tenir una nina més.
I per fer-ho possible Nadya va decidir que implantassin sis embrions al seu úter. Les veus en contra de com han anat les coses no van tardar a créixer. Es va parlar de "catàstrofe mèdica" i de "negligència professional".
Raons? els nombrosos perills dels naixements múltiples, que inclouen la mortalitat infantil, l’escàs pes dels nounats o les lesions permanents, a més dels milers de dòlars que requereix la seva cura mèdica. De fet, l’Associació Americana de Medicina Reproductiva va adoptar certes línies mestres el 2008 en les quals s’aconsellava la implantació d’un sol embrió en dones de menys de 35 anys i mai més de dos, en circumstàncies extraordinàries. En el cas de dones de més edat, se’n permeten fins a cinc.
Però en el cas d’EUA no existeixen lleis que obliguin el compliment d’aquests consells, per la qual cosa no ha d’estranyar que només l’11 per cent d’aquests procediments es limitin a la implantació d’un únic embrió. "Vaig voler que me’ls implantassin tots", va dir Suleman en una entrevista al canal NBC. "Aquests són els meus fills, els embrions estaven disponibles i els vaig usar. Sí, vaig assumir el risc.
És com una aposta. Sempre ho és", va agregar. I aquest risc ha fet que el seu metge, Michael Kamrava, de 57 anys, estigui sent investigat per l’Associació Americana de Medicina Reproductiva, per presumpta negligència.
A més, Suleman tenia clar que cercava una família nombrosa impulsada per les mancances que va tenir durant la seva infantesa.
Segons ha transcendit, Suleman rebia un total de 2.379 dòlars al mes per part de la Seguretat Social per a la manutenció dels seus sis bebès anteriors i s’ha estimat en uns 100.000 dòlars la despesa que va invertir en els processos de fertilització.
El cost mèdic del part dels vuit infants no s’ha donat a conèixer, encara que el preu mitjà del que costava portar un infant al món a Califòrnia el 2006 era d’uns 164.000 dòlars. Xifra que multiplicada per vuit, suposa més d’un milió de dòlars. "Els alimentaré. Ho faré tan bé com pugui. A la meva manera, crec de tot cor que Déu ens proveira". Els infantons hauran d’estar almenys un mes a la unitats de neonats, però ara per ara a la mare no li ha quedat cap altre remei que amagar-se amb els altres fills, ja que ha rebut amenaces de mort.
Nadya ha estat objecte de befes i de crítiques sobretot després que sortís a la llum que està divorciada, que viu amb els pares, ha estat a l’atur els darrers anys i que rep xecs d’invalidesa per tres dels seus fills i cupons que pot canvar per aliments per valor de 500 dòlars al mes.
Un nin britànic de 13 anys i l’al·lota han estat pares
Segon cas per reflexionar. Un britànic de 13 anys s’ha convertit en un dels pares més joves del Regne Unit després que la seva al·lota, de 15, donàs a llum la petita Maisie. La informació la publicava ahir el diari The Sun.
Alfie Patten, de 13 anys però amb una aparença molt més infantil, i la seva parella Chatelle Steadman afirmen en l’entrevista concedida al rotatiu que van decidir continuar endavant amb l’embaràs tot just conèixer la notícia, malgrat que tenien por de la reacció dels pares.
Els joves, que resideixen a Eastbourne, ho guardaren en secret fins a les 18 setmanes, quan la mare de Chantelle ho començà a sospitar.
El pare d’Alfie va assenyalar que l’adolescent "encara no ha assimilat" tot el que ha passat i va lamentar que el seu fill "no sap la responsabilitat que suposa portar un infant al món". Alfie, però, es mostra orgullós de la seva situació: "Vaig pensar que seria bo tenir un bebè", diu i reconeix que no té gens clar com fer-hi front econòmicament: "Jo no tenc doblers, però el meu pare alguna vegada em dóna 10 lliures", afirma.
Els que estan més preocupats són els pares de la jove. La mare de l’al·lota –el marit de la qual és a l’atur– va assenyalar que "ja tenim cinc fills per alimentar, per la qual cosa Maisie serà una gran responsabilitat econòmica, però som una família i en sortirem endavant tots junts".
Chantelle és conscient que ella i Alfie podrien ser acusats d’irresponsables, però afirma que per sobre de tot volen ser bons pares: "Sabem que hem comès un error, però ara mateix no ho canviaria per res del món", assegura, ferma. Això no obstant, hagué de pair, i molt, la seva situació. Chantelle anà al metge perquè tenia un mal molt fort de panxa. El metge li demanà si mantenia relacions sexuals i en saber que sí li recomanà que es fes una prova d’embaràs. Quan la nina va veure que era positiva es posà a plorar, "no sabia què fer", diu.
El cas d’Alfie i Chantelle no és l’únic d’aquestes característiques al Regne Unit, ja que el 1998 Sean Stewart i Emma Webster van ser pares amb tan sols 12 i 15 anys.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Alà idò,els pro-vida enlloc de manifestar-se, que se gratin la butxaca per atendre les necessitats dels nadons, que aquests no en tenen cap culpa de ser al món de tenir famílies esbojarrades.