San Francisco, 1978

Harvey Milk (Long Island, 1930- San Francisco, 1978) tenia el fosc presagi que seria assassinat. Així fou quan no una sinó quatre bales acabaren amb la seva vida. Era l’any 1978 i d’aquesta manera moria el primer càrrec polític obertament homosexual i regidor de San Francisco.

Aquí, però, és on acaba la història, i no on comença. De fet, el recorregut vital de Harvey Milk s’inicià a la costa est dels Estats Units. Nascut a Woodmore (Long Island), Milk prengué una forta consciència de la seva homosexualitat des de jove. Tanmateix, la llar familiar no era, precisament, l’escenari més adequat per viure la seva vida tal com hauria volgut. "He de menester un canvi", assegurava aleshores, segons recollien les darreres cròniques sobre la vida de milk.

La seva arribada a San Francisco, amb el seu al·lot, Scotty Smith, marcà un punt d’inflexió al barri de Castro, perquè les característiques de la ciutat eren propenses a iniciar un potent moviment d’alliberació sexual.

I és que San Francisco, un dels ports més grans dels EUA, era la lloc del nombrós grup d’homosexuals que havien estat expulsats de l’exèrcit. A més, en comptes de tornar a les seves llars de l’Amèrica profunda, havien optat per ubicar-se a la ciutat californiana.

És així com s’entén que San Francisco tornàs un epicentre internacional de la lluita gai. El mateix Milk es convertí en el líder indiscutible del moviment, el qual abanderà presentant-se al càrrec de regidor en successives ocasions. La primera, l’any 1973, assolí 16.900 vots. Després vindria 1975, any en el qual repetí una xifra similar de sufragis. I el 1976, quan féu el salt a la política estatal i es presentà a l’Assemblea de Califòrnia.

Tres intents... I tres fracassos. O victòries, depenent del ulls amb què es miri. Perquè l’ingent cabal de vots que assolia al seu barri gai acabà justificant el seu malnom. Batle de Castro.

Només li faltava ajustar les campanyes a la realitat política de l’època. Per exemple, Milk desenvolupava les lluites electorals sense doblers. Tampoc no tenia el suport del Partit Demòcrata. I ni tan sols tenia el dels líders de l’establishment gai.

De fet, Milk demanà el suport de l’activista gai Jim Foster, però trobaren mal fet que un novell l’hi demanàs. I li digué: "Hi ha una antiga dita al Partit Demòcrata. No balles, si no has col·locat les cadires abans. I jo mai no t’he vist col·locant cadires".

No obstant això, Harvey Milk i el seu entorn, desairats, continuaren la batalla. El punt d’inflexió fou la reorganització dels districtes en col·legis electorals. Castro passà a integrar una circumscripció per si mateix, amb la representació d’un regidor. I l’any 1977, amb les noves regles del joc electoral, Milk no només guanyà, sinó que arrasà en el seu districte, el número 5.

Els seus primers esforços municipals foren encaminats a aprovar un decret per protegir els drets dels homosexuals, com impedir-ne acomiadaments, detenció o desnonement de la llar amb l’orientació sexual com a únic criteri. Pel que fa a les polítiques socials, Milk quedava lluny de ser un esquerranós. Tot i marcar un perfil hippy en la seva joventut, no deixava de ser un petit empresari. El seu programa polític estava abanderat pels seus conservadors postulats financers.

El seu perfil discret, però, no féu minvar les contínues amenaces de mort. Així, el 27 de novembre de 1978 Milk era assassinat amb el batle Moscone. Les bales, dirigides per l’altre regidor Dan White, provocaren les vigílies més grans en tot el segle XX.