Fou durant el regnat d’Enrique III a França que les dones de la noblesa crearen les petites nines. I és que en voler guardar com a record els vestits de la més alta costura, aquestes dones havien de penjar-los als maniquins. Però feien massa embalum i hagueren de demanar que realitzassin còpies en miniatura. Avui, les coneixem com a pepes.Amb aquest propòsit de tornar a revestir de moda les nines, la Fundació Ars Nova ha fet una crida als dissenyadors illencs per confeccionar vestits en miniatura, a la qual han respost una quinzena de modistes. A més a més, han confeccionat el mateix vestit en mida human per així organitzar una desfilada amb models reals. Els beneficis de la vetlada aniran destinats a la lluita contra la dislèxia.
Tolo Crespí (Palma, 1967) no dubtà quan li proposaren el projecte. Dit i fet, Crespí ha dissenyat "una Mariquita Pérez ecològica". Els materials es limiten al cotó, el lli i el cànem, a part de fil de plata. Mostra feliç la seva creació, tant la versió mini com la de mida natural, i comenta els problemes amb els quals s’ha trobat. "Tot i que la peça grossa du més feina, cosir la petita és més complicat", confessa mentre que senyala uns rivets minúsculs de la pepa.
Vestit reciclable
L’interès benèfic també mogué Raquel Arañón (Astúries, 1966) a l’acció. "Sempre s’ha d’intentar col·laborar a la mesura de les possibilitats de cadascú", explica. Amb les seves habilitats, és clar, havia de fer una pepa. "He agafat materials d’allò més senzills per demostrar que no cal fer coses ostentoses per cercar la qualitat", argumenta Arañón. Per això, està fent servir –encara no la té enllestida– cortines de plàstics dels lavabos, bosses de supermercats i similars. Per què? Per així denunciar "l’abús de plàstic i petroli que estam cometent". Ara bé, utilitzar plàstic no significa que dugui menys feina. "L’he de cosir a mà igualment, en base als patrons que havia confeccionat", narra, "i ara veurem com ha quedat l’experiment".
El dissenyador gràfic Harold Jiménez (Colòmbia, 1972) també impregna de contingut reivindicatiu la seva obra. "He fet una composició amb lletres, de diferents mides i desordenades, per il·lustrar la mirada d’un nin amb dislèxia". Jiménez és més conegut per Canizales, mot que rep a causa de la seva afició a dibuixar còmics, entre d’altres, El Niño Prohibido. Ara, presenta una lectura no lineal, "que en sentit artístic és molt més interessant".
Avança la legislació
La presidenta de l’Associació Balear de Dislèxia (Disfam), Araceli Salas, explicà ahir que les Illes Balears configuren la comunitat que més ha avançat en la legislació de la dislèxia, relativa a la seva atenció com una disfunció de l’aprenentatge. Segons informa Efe, Salas destacà que per primera vegada a les Balears els estudiants amb disfuncions específiques d’aprenentatge, com és el cas de la dislèxia, seran tinguts en compte com a alumnat específic de suport educatiu, a partir d’un decret aprovat per la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern balear el juliol passat. Aquesta legislació serà explicada àmpliament al IV Congrés nacional de dislèxia. Tindrà lloc a Palma entre el 7 i el 9 de novembre.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.