Quan es produí el boom de les revistes juvenils, aparegueren també els famosos tests que ajudaven els adolescents a preveure el seu futur responent unes preguntes estúpides. Sovint els qüestionaris en relació al color de la roba que vestien, com també les seves preferències a l’hora d’anar al cinema o de respondre al telèfon, concloïen definint les seves característiques psicològiques o bé els problemes que tindrien per trobar el seu príncep blau.

Qui no recorda els enormes titulars a dues pàgines acolorides de rosa que advertien el lector: "Digues-me quina roba interior portes i et diré quan trobaràs l’home de la teva vida".

Així pinta el darrer estudi realitzat per l’agència alemanya de recerca de parelles per internet ElitePartener.net. Els seus resultats són seriosos, ja que estan basats en una enquesta realitzada a 4.500 persones.

Les conclusions de la investigació indiquen que la propietat d’un ca de companyia i l’exercici de treure’l a passejar diverses vegades al dia proporcionen als seus amos una ocasió permanent de flirtejar, ja sigui amb qui també du la seva mascota o tan sols amb qui se la mira i li fa mangarrufes. De totes maneres –i així ho ha determinat el treball alemany publicat ahir– l’èxit o el fracàs del flirteig anirà directament relacionat amb la raça del ca que l’interessat o interessada dugui a la corretja. És a dir, que l’espècie de la bèstia de la qual ens feim càrrec serà determinant per al nostre futur sentimental. Bé, l’afirmació potser és exagerada, però els resultats parlen per si mateixos, i és clar que la influència és rellevant. D’aquesta manera, els propietaris d’un llaurador resulten més atractius i, per tant, tenen un ventall de possiblitats més ampli per establir contactes amb altres individus.

L’estudi revela que el 71 per cent dels enquestats van reconèixer trobar "especialment atractius" els amos dels cans d’aquesta raça, com també els golden retriever.

Els propietaris dels caniches també aconseguiren una molt bona posició dins el rànquings, acompanyats pels amos dels dàlmates i dels pastors alemanys, els quals els entrevistats afirmaren que miren amb bons ulls. Molt diferent és la situació dels responsables dels pitbull, rottweiler o bullterrier, ja que la investigació determina que no només els cans d’aquesta raça tenen mala fama, sinó que també dóna mala reputació als que els acompanyen en el terreny del flirteig.

Tot i això, homes i dones tenen opinions diferents pel que fa a races com els terrier. D’una banda, la majoria dels homes declarà que intentaria lligar amb la propietària d’aquests animals, mentre que només un terç de les dones enquestades s’interessarien pel seu amo.

La psicòloga Lisa Fischbach explica que "el ca és el trencaglaç ideal" per establir fàcilment una conversa i parlar de la seva edat, raça, educació o arbre genealògic. Si lligar o no lligar té relació directa amb la raça del nostre ca, tindran més probabilitats aquells que siguin responsables de més d’un animal?