Tots en coneixem els símptomes: cansament, una certa ansietat, una mica d’insomni i de tristesa, irritabilitat o fins i tot agressivitat... Si ho patiu, no ho dubteu: sou pres de la síndrome "post" de vacances (SPV), un conjunt de petits mals que afecta més d’un terç de la població i que pot durar dues setmanes.
No es tracta d’una malaltia en el ple sentit de la paraula, però és reconeguda en l’àmbit sanitari. Les estadístiques de les quals disposa l’Institut Superior d’Estudis Psicològics (ISEP) estableixen una prevalença del 35%, que incideix igualment en homes i en dones i que afecta més persones d’edats inferiors a 40 o a 45 anys.
Els qui ho pateixen senten una "dificultat acusada per adaptar-se a la feina que no ha de durar més de dues setmanes, perquè en el cas que fos així seria necessari consultar l’especialista", explicava ahir Paz de Roda, psicòloga clínica i forense.
Per ara no requereix atenció psicològica, ni la sol·licitud de baixa laboral, ni l’administració de fàrmacs de tipus anxiolític ni antidepressius i, a més, els símptomes es dilueixen de manera gradual, "a mesura que es produeix una adaptació a les demandes i a les exigències de la rutina quotidiana", segons l’experta.
Però és, aquesta, una invenció més del nostre segle XXI? Una resposta vàlida arriba per mitjà d’una professional: "És possible que el problema existís abans, però no estava diagnosticat perquè les qüestions psicològiques no es consideraven un fet rellevant en la sanitat. O potser no existia, cosa que podria obrir el debat dels efectes sobre la salut de l’enfocament laboral i vital que predomina a Occident", subratlla Roda.
Aquest dubte el posa també sobre la taula la psiquiatre de l’hospital Clínic de Madrid, Dolores Morón Mozaleda, per afirmar que la síndrome podria ser fruit de la "psiquiatrització de la vida quotidiana". És a dir, que "tots els sofriments que sempre s’han considerat un fet quotidià, com les tristors generals de la vida, el fet de tornar de les vacacions i haver-se d’adaptar a la feina, que és dur i difícil, hagin de ser una malaltia".
Bé, sigui o no un invent psicològic de la nostra generació, què hem de fer per superar-ho? Les doctores aconsellen "no deixar les activitats d’oci només per a l’estiu", sinó organitzar durant l’any i els caps de setmana plans "interessants i divertits", que no ens facin pensar contínuament en el període vacacional.
En qualsevol cas, el que queda clar és que tenint en compte les elevades taxes d’atur, qui no té preocupacions és perquè no en cerca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.