Una bolla de foc creuà l’estepa siberiana. Venia del cel, però tan forta n’era la claror que cap paisà no la podia mirar directament amb els ulls. Un foc tan bèstia, al cel, que fins i tot el cèlebre Transsiberià, potser la línia de tren de més llarg recorregut, hagué d’aturar el seu pas.
No només sorprengué per la llum que desprenia, sinó també per l’onada de calor, en forma de vent del nord, que arribà segons després que una explosió de renou trencàs la pau del continent asiàtic. Un meteorit acabava de xocar contra el terra de Tunguska, o almanco això és el que pensaren el 1908. Només fou una hipòtesi, ja que entre els enderrocs trobats a Tugunska mai no es localitzaren restes de cap meteorit o cometa espacial. Era un 30 de juny, com ahir, però ara ja fa 100 anys.
Morts? Cap ni un
Segons Jordi Llorca, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l’incident passà bastant desapercebut a l’època. "Era una zona despoblada, motiu pel qual no es comptabilitzà cap mort però que tampoc no potencià que s’investigàs gaire".
El decurs dels anys i la pacificació russa, tanmateix, provocaren que el gabinet revolucionari de Lenin enviàs a la zona el geòleg Leonid A. Kulik. Les dades recaptades el 1921 són tan exigües com les que rebria en les successives expedicions del 27, 29 i 30. Però els avanços de la ciència permeten en l’actualitat trobar una explicació a la misteriosa desaparició de tot rastre físic del meteorit.
Tal com explica Llorca, qui presentà ahir les seves teories a l’Observatori Astronòmic de Costitx, "el meteorit esclatà a 6 quilòmetres de la superfície terrestre". Com que gran part de la seva massa són líquids gelats, l’explosió d’aquesta bolla de foc hauria provocat que tot el gel es fongués.
I així no deixà cap rastre físic, però sí un bon grapat d’hipòtesis més o menys versemblants. Una d’aquestes és que un tros d’antimatèria hagués impactat contra la Terra. "Però no pot ésser, perquè no es trobaren isòtops radiactius a la zona". Un de més estrambòtica és la possibilitat que un miniforat negre hagués travessat la Terra. "Ara bé", torna a matisar Llorca, "no hi ha cap forat de sortida ni d’entrada que avali aquesta teoria".
La imaginació popular també hi contribuí amb pintoresques històries d’ovnis. Uns asseguren que una nau extraterrestre salvà el planeta terra col·lidint contra el meteorit. D’altres, que l’aparell de propulsió d’un ovni esclatà accidentalment.
Aquests relats guanyaren adeptes dècades més tard, en trobar successives expedicions restes metàl·liques. Un pic més, però, hi ha una causa raonable. "Les aeronaus russes, un cop començada la cursa espacial, eren enlairades no gaire lluny d’allà. Per tant, és normal que caiguessin trossos metàl·lics a la zona quan la sobrevolaven", apunta.
Aquestes fantasies venien alimentades per novel·les com les d’Isaac Asimov. "O la sèrie televisiva Cosmos, de Carl Sagan, que ens marcà a tota una generació", confessa Jordi Llorca. Per ventura per això esdevingué un estudiós dels meteorits. I de tant investigar, "els misteris de Tunguska se m’han acabat".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.