El domini .cat

La concessió, per part de la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), del domini cultural .cat suposa una nova i gran victòria del catalanisme polític. És el resultat de l'esforç fet al llarg de gairebé quatre anys per més de 90 entitats i associacions d'arreu dels Països Catalans, que veuran a la fi acomplert l'objectiu de disposar d'un domini propi a la xarxa. Les reaccions, naturalment, no s'han fet esperar. Els governs valencià i balear s'han erigit de nou en portaestendards de la unitat d'Espanya a l'estil dels Bono i Rodríguez Ibarra i han reaccionat a la mesura de la manera que els caracteritza: Esteban González Pons, portaveu del govern valencià, en una nova i enfurismada demostració de l'odi profund que les actuals autoritats del País Valencià senten per tot allò que ve de Catalunya, ha adduït raons de «pancatalanisme» i de «colonialisme» per demanar empara al domini .es per a la cultura valenciana (sí, «es» d'Espanya i no «val» de València, ves quin despropòsit!). Joan Flaquer, per la seva banda, portaveu del govern de les Illes Balears, no s'ha deixat endur pel rampell del seu col·lega valencià i, amb l'aplom que el caracteritza, ha al·legat també raons de caire «patriòtic» per a la seva negativa: segons ell, «les Illes Balears formen part d'Espanya i no de la comunitat autònoma catalana» i «ningú no entendria que les institucions balears fessin servir el domini .cat». Quina coincidència entre un i altre portaveu! Si tenim en compte que tampoc al nostre il·lustre representant no li ha passat pel cap proposar .ba per a tot el que es faci a les Illes, podem suposar que ja li va bé seguir amb l'estat de coses actual. Ara, però, el que realment importa és que cap a finals d'any tots aquells que ens identificam amb la llengua i la cultura catalanes disposarem d'un domini propi, a desgrat de les autoritats valencianes i illenques.