L'entitat havia presentat un recurs d'alçada a la Subdirecció General d'Avaluació i Inspecció Sanitàries i Farmacèutiques, atès que la Unitat d'Atenció a la Ciutadania de l'hospital havia arxivat la denúncia, però aquest recurs d'alçada també ha estat arxivat. L'organització en defensa de la llengua anirà fins al final perquè s'obri un expedient sancionador, s'investiguin els fets i, si són constitutius de falta, se sancionin.
La discriminació en qüestió es remunta al 14 de desembre de 2023 quan una usuària del Servei d'Urgències i el seu acompanyant van adreçar-se en català a la metgessa, un cop a dins de la consulta, i ella els va tallar i els va obligar a parlar en castellà. «Hablen en castellano» [Parlin en castellà], els va etzibar. Segons relata la pacient, ella s'hi va negar, però la metgessa va insistir-hi fins a fer-los fora de la consulta, dient-los que ja els atendria algú que entengués el català. Els va fer fora i no va telefonar, relata la víctima, al coordinador d'Urgències per derivar-los a cap altre professional. Fora de la consulta, la parella discriminada va sol·licitar al Servei d'Admissions que truquessin al coordinador, però el personal que hi treballava s'hi va negar, i només els va oferir l'opció d'omplir un full de reclamacions. Per aconseguir ser atesa, i tot i haver fet ja el triatge i esperat tres hores prèviament, van caldre dues hores més. Finalment, una altra metgessa -que, d'entrada, no s'hi va adreçar en català tot i saber-lo parlar- els va acabar atenent.
Per a la Plataforma per la Llengua, els fets descrits vulneren els drets lingüístics de la pacient i la metgessa hauria pogut cometre diverses faltes administratives. De fet, per a l'entitat, la conducta de la professional podria ser considerada una falta molt greu (segons l'article 115 del Decret legislatiu 1/1997), atès que hauria infringit la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no-discriminació, i la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut.
L'organització en defensa del català ha acompanyat la pacient des que es va posar en contacte amb el servei de defensa dels drets lingüístics de l'entitat, i continua presentant batalla legal, ara a instàncies superiors, perquè fins ara per la via administrativa no s'ha aconseguit obrir un expedient administratiu perquè s'investigui la conducta de la facultativa, tot i haver explorat tots els recursos a disposició. Ara, l'entitat obre la via judicial perquè s'esclareixin els fets.
Tot i que Can Ruti va admetre que la situació denunciada «no era tolerable» i va reconèixer mancances en l'atenció a la usuària, va considerar que amb promeses de millores com ara la creació d'un Comitè Multidisciplinari de Dinamització Lingüística n'hi hauria prou per a donar per tancat el cas. Per a l'hospital, obrir l'expedient sancionador no està justificat perquè no considera que la metgessa actués amb voluntat discriminatòria. Tanmateix, la Plataforma per la Llengua considera que cal obrir aquest expedient justament per estudiar el cas a fons.
Les institucions han de fer complir la llei per posar fi a les discriminacions
La Plataforma per la Llengua denuncia que, malgrat que el Departament de Salut hagi desplegat una sèrie d'accions per a millorar la capacitació lingüística dels sanitaris i garantir els drets lingüístics dels pacients, és innegable que en moltes ocasions no es compta amb prou mecanismes per a fer complir la llei, situació que afecta directament els usuaris catalanoparlants en el seu dia a dia.
Les queixes en l'àmbit sanitari continuen sent les més freqüents de les que es produeixen en les relacions amb l'administració pública, i tenen una afectació molt greu en el benestar i la millora dels pacients, tal com demostrava, per exemple, una investigació de l'Associació de Metges del Canadà, que concloïa que els pacients francòfons d'Ontario tenien estades hospitalàries més curtes i menys risc d'efectes adversos i mortalitat durant l'ingrés si eren atesos en la seva llengua. Durant el 2023, l'entitat va atendre 247 queixes per discriminacions lingüístiques a la sanitat catalana (224), valenciana (10) i balear (13), que van créixer un 14,17 % el 2024, quan han estat 282 (257 a Catalunya, 14 al País Valencià i 11 a les Illes Balears). En el cas de Catalunya, les queixes en l'àmbit de la salut pública van créixer un 17,7 % el 2024 (de 130 a 153) i un 10,64 % pel que fa a la sanitat privada (de 94 a 104).
La llengua no pot ser un mèrit
La Plataforma per la Llengua considera que la Generalitat de Catalunya ha de fer complir la llei i aplicar, si escau, el règim sancionador previst per posar fi a les discriminacions lingüístiques també en l'àmbit sanitari. En aquest sentit, cal posar el focus en l'ús de la llengua i no només en el seu coneixement. La llengua no pot ser un mèrit ni dependre de la bona voluntat dels facultatius, sinó que ha de ser un requisit a l'hora d'exercir. L'entitat proposa impulsar el català a la sanitat amb quatre mesures: sessions obligatòries d'assertivitat lingüística, exigència del B2 de català el primer any, acreditació del C1 el segon any i un tractament correcte de les queixes per vulneració de drets lingüístics amb l'obertura d'expedients i l'aplicació de sancions quan correspongui.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Falta saber la opinión de la doctora. Y cómo fue tratada por la paciente.