Marine Le Pen i Louis Aliot, condemnats a presó i inhabilitació per malversació

La inhabilitació de cinc anys a la líder ultra posa en perill la seva candidatura a la presidència, mentre que Aliot mantendrà la batlia de Perpinyà

TW
3

El Tribunal Penal ha condemnat, aquest dilluns, la líder de l’extrema dreta francesa Marine Le Pen (a quatre anys de presó, cinc anys d'inhabilitació i multa), el batle de Pepinyà, Louis Aliot (18 mesos de presó, 12 d’inhabilitació i multa), i a set diputats més, tots ells del Front Nacional (FN), anomenat Reagrupament Nacional (RN) des del 2018, en declarar-los culpables de malversació de fons públics, tot relacionat amb l’activitat del Front Nacional al Parlament Europeu.

Aquesta sentència d’inhabilitació posa en perill la quarta candidatura de Le Pen per a ocupar la presidència francesa a les eleccions que tendran lloc l’any 2027. Els mitjans de tota Europa han remarcat que la líder ultra ha abandonat la sala abans que s’acabés de llegir la sentència íntegrament. Igualment, el tribunal ha explicat el paper central de Le Pen en la trama de malversació de doblers del Parlament Europeu, «pertorbant l'ordre públic i el funcionament democràtic». Dels quatre anys de presó, dos els haurà de complir amb braçalet electrònic, cosa que fa pensar que no trepitjarà cap presó.

Pel que fa a Aliot, batle catalanòfob de Perpinyà, tot i la condemna no serà immediata per tal de, segons la sentència, «preservar la llibertat dels electors», i, si res canvia, podrà presentar-se a la reelecció a les eleccions del 2026.

Per què han estat condemnats?

El tribunal explica a la sentència que Le Pen, Aliot i set ultres més del Front Nacional varen «carregar al Parlament Europeu» les despeses dels seus assistents parlamentaris, mentre que, «en realitat, treballaven per al partit». Segons explica, el Front Nacional va iniciar de «forma deliberada» un «sistema de malversació» d’uns 21.000 euros al mes, pressupost disposat per cada eurodiputat per a contractar assistents parlamentaris.

Reaccions

Les primeres reaccions han arribat, per una banda, des del Kremlin, des d’on el seu portaveu, Dmitri Peskov, ha criticat fortament la decisió judicial arribant a descriure-ho com una «violació de les normes democràtiques» que «traspassa els límits de la democràcia». Per una altra banda, també el primer ministre hongarès, Viktor Orban, el qual ha publicat al seu compte de la xarxa social X «Je suis Marine» (Jo sóc Marine).