Classe d'història a Marga Prohens (i deMÉS despistats)

Al costat de fanàtics, misògins i racistes com Ari Molina, Miquel Segura o l’aprenent de sionista Laura Miró, enguany Prohens tornà a atiar deliberadament la confusió entre l’opressor i l’oprimit. Deixant en segon pla les víctimes de l’Holocaust, dedicà l’acte a vindicar el «dret d’existir d’Israel». Al seu torn, l’excap de policia Ari Molina, que es presenta com a líder de la Comunitat Jueva de les Balears però només representa els interessos de Vox, amb qui simpatitza obertament, passà per alt en la seva crítica a l’antisionisme i a l’URSS que foren l’Exèrcit Roig i els comunistes d’arreu d’Europa els que perderen més vides en la lluita contra el nazisme, i que el 27 de gener també commemora el seu sacrifici.

Les anteriors gesticulacions, d’altra banda previsibles, no sols han rebut l’alabança de mitjans com Ultima Hora, òrgan propagandístic del sionisme a l’illa, sinó també aplaudiments i seguidisme dels partits socialdemòcrates de «l’oposició». A aquestes alçades de la pel·lícula, el coordinador de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, que no s’ha pogut estar d’aplaudir cap dels discursos sionistes de la presidenta, encara caricaturitza la mítica ofensiva de la resistència palestina com a «terrorisme de Hamàs» –recordem que, a escala estatal, MÉS fa part de la coalició Sumar que governa amb el PSOE i sosté la compravenda d’armes entre Espanya i Israel que, des del 2023, supera els 1.027 M. € [1].

Un poc més a la dreta, tot i que a poca distància, fa escassos mesos el PSIB es «concentrà» (és a dir, ajuntà 15 persones a una plaça de Palma) amb el seu òrgan de domesticació proletària (UGT) per donar suport al clam «Ni terrorismo, ni genocidio»; això és, per criminalitzar la legítima defensa dels palestins davant el genocidi i per equiparar l’únic llenguatge que entén Israel –la resistència armada– amb la neteja ètnica sistemàtica que ordeix l’Exèrcit sionista. Davant la ignorància electoralment calculada que exhibeixen uns i altres, i malgrat intuir que no l’aprofitaran, mai és tard per una humil lliçó d’història. Més quan cada dia hi ha més jueus o descendents de jueus al món que s’organitzen per combatre l’horror que comet Israel en nom de la seva religió o la dels seus avantpassats (Jewish Voice for Peace, la Xarxa Internacional de Jueus Antisionistes, etc.).

Remuntem-nos ara al 1917. Des que el ministre anglès Arthur Balfour impulsà la creació d’una »nació jueva» a Palestina, llavors colònia britànica, els sionistes agrupats a l’Organització Sionista Mundial des del 1879, sota pretext que l’única manera de professar el judaisme en pau era crear una comunitat nacional separada, animaren al trasllat massiu dels jueus del món a Israel. Davant l’escàs seguiment inicial de l’empresa, acusaren d'»assimilacionistes» als que no volien abandonar els seus països ni afrontar l’antisemitisme amb una solució que durant segles havia defensat l’antisemitisme cristià: la desaparició dels jueus d’Europa. Com explica Ilan Pappé (2006, 2024), autor d’obres reveladores sobre els crims colonials i imperialistes del sionisme, la immensa majoria de jueus no tenien una visió nacionalista ni fonamentalista de la religió. No percebien el sionisme com a remei contra el rebuig i la persecució històrica que patien, sinó com un obstacle per la modernització, el secularisme i la coexistència religiosa al continent.

Poc després, en concret a partir del 1933, el sionisme passà d’aquesta acusació a la col·laboració amb el nazisme per impulsar el seu projecte estatal: l’OSM establí el pacte Haavara (transferència, en hebreu) amb el govern hitlerià. Com exposa Ivan Martín (2022), sionistes i nazis tenien ideologies polítiques diferents, però coincidien en enfocaments ultranacionalistes i xovinistes com la teoria de l’espai vital –que Israel no ha aturat de reinterpretar a l’ample des de la seva fundació l’any 1948–. El pacte implicà cooperació per traslladar jueus que vivien al III Reich cap a Israel, una més de les solucions (entre d’altres més cruentes) que Hitler assatjà per buidar Alemanya del que considerava «enemics de l’Estat». Tot i que en aquell període les autoritat nazis extirparen tots els drets polítics als jueus, permeteren l’activitat de l’OSM i de grupuscles juvenils sionistes feixistes com el col·lectiu Betar (a l’origen del Likud, partit de Netanyahu). A més, amenaçaren a la majoria jueva que no era sionista amb un destí fatal –que molts pogueren comprovar als camps d’extermini– si no partien cap a Palestina.

Avui és comú sentir l’expressió «els jueus repeteixen amb els palestins el que Hitler va fer als jueus». Una frase que, a la llum de la història, no és exacta. Cal substituir el primer «jueus» per «sionistes», perquè sinó es cau en la trampa d’assimilar judaisme i sionisme i s’amaga la col·laboració entre nazisme i sionisme, així com la criminalització d’aquells que pensaven que la solució a l’antisemitisme no passava per adoptar un projecte colonial per substituir la població nativa de la zona. La «sionistització» de la memòria de totes les víctimes de l’Holocaust a què també s’abona Prohens obscureix que la majoria de jueus exterminats pel nazisme no eren sionistes, bàsicament perquè al continent i al món aquesta interpretació ultranacionalista del judaisme no era ni l’única manera de ser jueu, ni tan sols la més estesa. Tot i la confusió que atia la presidenta, la història global del judaisme és molt més antiga, longeva i rica que la del sionisme.

No té cap sentit, doncs, afirmar que l’antisionisme és antisemita per definició; hom pot rebutjar l’existència d’Israel i defensar una Palestina lliure del riu al mar, apreciant la complexitat humana, cultural i religiosa que l’ha conformat històricament, sense que això impliqui cap desig d’exterminar o d’expulsar cap identitat cultural i/o religiosa de la regió. De fet, l’única manera d’impulsar aquesta Palestina és defensar la destrucció de l’Estat d’Israel, projecte colonial bastit sobre la deshumanització, l’apartheid i l’extermini dels natius eminentment àrabs (musulmans, cristians, jueus, drusos, beduïns, etc.) de la zona i punta de llança de l’imperialisme a l’Àsia Occidental. Les constants acusacions d’antisemitisme dels suposats guardians de la memòria xueta mallorquina que prosperen sota l’actual govern no són més que llàgrimes de cocodril. Perquè oposar-se a una entitat ocupant que naturalitza els pogroms contra els palestins no denega que hom pugui rebutjar la persecució històrica que visqueren els jueus conversos i els seus descendents a Mallorca. En la immensa majoria dels casos, una conclusió duu a ser més conscient de l’altre dintre del moviment antisionista local.

Com era d’esperar, entre les espelmes de Prohens no n’hi ha cap pels més de 50.000 palestins assassinats d’ençà de l’octubre del 2023, entre els quals hi ha uns 20.000 infants. Tampoc sentirem als seus discursos cap reconeixement sobre el dret a la legítima defensa (recollit a la carta fundacional de l’ONU) del poble palestí davant l’agudització genocida. Des del principi, aconsellada per assessors a sou com Miquel Segura i Pedro Aguiló o el pseudoacadèmic Gil White, que han comparat els palestins amb rates i orcs que cal exterminar de Gaza, la presidenta ha pres la decisió de tapar un genocidi amb les víctimes d’un altre. Tanmateix, en uns anys molts professors i professores d’història, quan abordin amb perspectiva l’intent de genocidi palestí, recordaran a l’alumnat el costat de la història que escollí. Com en altres casos històrics (Índia, Algèria, Vietnam…), l’accent genocida és un indici que el col·lapse d’Israel plana a l’horitzó. A hores d’ara, prop d’un 80% d’israelians dona suport al pla Trump d’expulsió dels palestins de la Franja –per fer callar els progres que encara creuen que «hi ha molts israelians que s’oposen al genocidi», subratllem que del 20% sobrant més de la meitat són «àrabs israelians»; és a dir, palestins nacionalitzats [2]–. Però, més enllà d’Israel, cada vegada més veus es desentenen de l’entitat colonial i genocida més sanguinària del nostre temps.

Com ens recordà Pappé durant la visita que feu aquest febrer a l’illa, el sionisme ha passat de ser un moviment amb una simpatia internacional important a veure dràsticament reduït el seu suport entre els treballadors del món. Fins al punt que avui els seus principals aliats, o almanco els més convençuts, són neonazis (després de conèixer els pactes entre l’OMS i Hitler als anys 30, no sembla tant una «curiosa inversió de la història») i polítics d’extrema dreta, així com aquells que els alimenten es diguin Biden, Merz o Prohens. D’altra banda, cada vegada és més evident que les Comunitats Jueves com la de les Illes Balears (fundada als 70 per expats britànics amb el nom de Comunidad Israelita de Palma), que haurien de representar la pluralitat del pensament dels practicants o descendents d’aquesta religió, s’han convertit en satèl·lits de l’ambaixada israeliana a l’Estat espanyol. Hi ha tengut molt a veure la tasca d’òrgans vinculats a l’Estat sionista com ACOM (Acción y Comunicación en Oriente Medio), lobby que naixé la dècada passada per mirar de dinamitar l’expansió del moviment BDS.

A Mallorca, només una minúscula part (normalment de casa bona i horitzons ultradretans) dels illencs amb llinatges estigmatitzats com a «xuetes» a partir del segle XVII s’aferren a una injusta opressió com l’odi antijueu –que no ha desaparegut, però comparat amb l’islamofòbia avui és molt menys present– per tapar el genocidi sionista. Ho exemplifiquen les paraules que compartí l’any passat en el Dia de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust el professor de filosofia Lluís Segura, portador d’un dels llinatges que en el passat foren perseguits: «Dur llinatges xuetes no t’obliga a defensar l’Estat d’Israel, igual que ser nét de falangistes no t’impedeix ser d’esquerres. Arribats a una edat, tothom ha de saber posar entre parèntesi la seva herència. Es diu maduresa».

Patxipòleg

Notes

[1] https://x.com/LluisApesteguia/status/1750970335497683299

[2] https://www.jpost.com/international/article-840500

Referències

Pappé, I. (2011 [2006]) La limpieza étnica de Palestina. Crítica.

Pappé, I. (2024 [2017]) Deu mites sobre Israel. Tigre de Paper.

Martín, I. (2022) Acuerdo Haavara. El pacto entre nazis y sionistas. Última Línea.

Per seguir l'actualitat del Butlletí Antiimperialista de Mallorca, consulta el nostre perfil d'Instagram (butlleti_antiimperialista), subscriu-te al nostre canal de Telegram o visita la web butlletibam.cat. Si vols col·laborar amb un article o una altra aportació, contacta'ns a butlletiantiimperialista@gmail.com.