Les veus de Palestina, en català

No és casualitat, per tant, que les lectures que podem trobar a les llibreries i biblioteques occidentals no siguin quasi mai de Palestina, sinó sobre Palestina: històries, assajos o reportatges, escrits sovint per europeus i nord-americans, a vegades per israelians crítics i, si hi ha sort, per qualque palestí de la diàspora. Entre aquests llibres, per suposat, n’hi ha moltíssims que cal llegir amb atenció i respecte, perquè són il·luminadors. On queda, però, la literatura, la paraula que permet a un poble deixar testimoni de la seva memòria, de la seva tendresa i del seu dol?

El poder de la paraula palestina

Perquè, malgrat tot el patiment, el poble palestí no ha callat mai; de fet, ha cregut de manera ferma en el poder de la paraula, el que explica també la riquesa de la seva literatura. Per on podria començar qualcú que volgués endinsar-se en aquesta tradició tan desatesa? Una bona manera seria fer-ho amb dos autors fundacionals, tant en un sentit literari com polític: el narrador Gassan Kanafani (1936-1972) i el poeta Mahmud Darwix (1941-2008). Molts de trets els uneixen, des de l’origen (a l’àrea d’Acre) i l’experiència de l’expulsió durant la Nakba —la neteja ètnica que va acompanyar la creació de l’Estat d’Israel (1947-49)—, passant pel fort compromís polític.

Mentre que Kanafani va ser un dels fundadors del Front Popular per l’Alliberament de Palestina i va ser assassinat al Líban pel Mossad, Darwix va tenir un pes important a l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OLP), amb la qual rompria el 1993 pel seu rebuig als Acords d’Oslo, com també va fer el seu amic Edward Said —una decisió que no va ser entesa en el seu moment i que, passat el temps, ha demostrat ser la més coherent i encertada—.

Gassan Kanafani: compromís literari i polític

De l’amplia i frenètica obra de Kanafani —un escriptor i intel·lectual brillant, autor de relats, teatre i assaig polític i literari—, tenim en català dues novel·les breus: Retorn a Haifa / Homes sota el sol (Club Editor, traducció d’Anna Gil Bardají). Ambdues són exemples excel·lents del talent de Kanafani per vincular la història del seu poble amb l’exigència literària, és a dir, per a defensar que els fins no es poden separar dels mitjans. En particular, Homes sota el sol —que es podria incloure a qualsevol antologia de les millors nouvelles del segle XX— és magistral a l’hora d’explorar un territori d’angoixa física i psicològica, que amb el temps s’ha convertit en un símbol de la condició palestina moderna.

Mahmud Darwix: la poesia com a testimoni de la memòria

Pel que fa a Darwix —poeta que està, sense cap exageració, entre els millors de la seva època en qualsevol llengua—, qui el vulgui llegir en català haurà de trescar una mica per llibreries i biblioteques. El 1993 es va publicar una antologia interessant, Només un altre any (Edicions 62, trad. de Dolors Cinca), que va ser una de les primeres traduccions de Darwix a cap llengua ibèrica, però està més que exhaurida. Després d’aquesta iniciativa pionera, el 2004 apareix a Andorra un dels seus poemaris clau: Per què has deixat el cavall sol? (Editorial Límits, trad. de Margarida Castells).

És una llàstima que sigui un llibre tan mal de trobar —només disponible a un grapat de biblioteques del Principat i de Balears—, perquè aquí conflueixen bona part dels trets definitoris del «lirisme èpic» de Darwix: la vivència personal i col·lectiva elevada a la potència de mite, la sensibilitat per a les imatges quotidianes o l’ambició visual i conceptual. A hores d’ara, per tant, l’única obra seva que circula és La Palestina com a metàfora (Lleonard Muntaner, trads. de Jaume Ferrer i Eulàlia Sariola), un excel·lent recull d’entrevistes per comprendre la seva visió de la poesia i de les complexes relacions entre política i escriptura, així com de l’activitat cultural dels «palestins de l’interior», és a dir, els que varen continuar vivint dins les fronteres del nou estat sionista.

Elias Khoury: La porta del sol i la història oral palestina

Una altra referència fonamental seria la novel·la La cova del sol, d’Elias Khoury (Club Editor, trad. de Jaume Ferrer), que s’ha reeditat fa poc recuperant el seu títol original, La porta del sol. Si bé era libanès, a Khoury (1948-2024) se’l pot considerar un palestí honorífic. El 1967 va viatjar a Jordània per incorporar-se a les milícies palestines, al costat de les quals lluitaria, una dècada més tard, en la guerra civil del Líban. També defensaria la causa palestina en el front intel·lectual, com a editor de la prestigiosa Revue d’Études Palestiniennes.

Considerada la seva obra mestra, La porta del sol és fascinant per la seva multiplicitat de temps i de veus: per escriure-la, Khoury va recopilar innumerables testimonis de refugiats i exiliats palestins, amb els quals va traçar un poderós remolí d’històries, records i somnis que bascula, com els seus protagonistes, entre la Galilea conquerida per Israel i els camps de refugiats libanesos de Sabra i Xatila, on els paramilitars de l’ultradreta libanesa varen dur a terme les terribles matances de 1982 amb el suport logístic de l’exèrcit israelià.

Adania Shibli: Una visió contemporània de la realitat palestina

Entre els autors més joves, destaca la novel·la Un detall menor (Navona, trad. de Mohamad Bitari), d’Adania Shibli. El llibre es va fer conegut internacionalment arran de l’escàndol que es va produir el 2023 a la Fira de Frankfurt: la cerimònia en què s’havia de fer entrega a Shibli del prestigiós premi LiBeraturpreis es va ajornar pels atacs d’Hamàs, amb l’excusa de donar més espai a veus israelianes.

Veient l’evolució de la política alemanya, resulta evident que la decisió s’ha d’emmarcar en un procés més ampli de repressió a tota expressió palestina i pro-palestina, sovint sota l’argument fal·laç de la lluita «contra l’antisemitisme». Dividida en dues parts força diferents i, a la vegada, íntimament unides, Un detall menor estableix ecos i ressonàncies entre un crim aberrant del passat i la violència quotidiana i més subtil del present. Literàriament, és un artefacte ambiciós i inquietant, que remou sense caure mai en la simplificació.

Mohamad Bitari: traductor i impulsor de la literatura palestina

Per concloure aquest breu recorregut, hem de fer una menció especial al poeta i traductor Mohamad Bitari. Sirià d’arrels palestines instal·lat a Barcelona, Bitari ha traduït nombrosos autors catalans a l’àrab i també àrabs al català.

Amb Èter Edicions, creada l’any 2023, Bitari i el poeta Oriol Rissech s’han proposat donar espai a autors àrabs menys coneguts i sovint inèdits en català. De les obres palestines del seu catàleg, en destacaria dues: la crònica autobiogràfica La insubmisa de Gaza (trad. d’Oriol Rissech), escrita en francès per la periodista Asmaa Alghoul i l’escriptor libanès Sélim Nassib; i el poemari Des del riu fins al mar (trad. de Mohamad Bitari), de Samer Abu Hawwash. Mentre que el llibre d’Alghoul i Nassib retrata la complexitat de la vida quotidiana a la Franja en els anys previs a les Primaveres Àrabs —entre el setge continuat d’Israel i l’ortodòxia moral i religiosa de Hamàs—, el poemari d’Abu Hawwash és una resposta al genocidi de Gaza, amb una potència rítmica i visionària desbordant.

Fruela Fernández Iglesias
Professor de la Universitat de les Illes Balears

Per seguir l'actualitat del Butlletí Antiimperialista de Mallorca, consulta el nostre perfil d'Instagram (butlleti_antiimperialista), subscriu-te al nostre canal de Telegram o visita la web butlletibam.cat. Si vols col·laborar amb un article o una altra aportació, contacta'ns a butlletiantiimperialista@gmail.com.