Els comicis, convocats després de la caiguda del Govern arran de la sortida de la coalició del Partit Liberal, arrencaran així amb el bloc conservador de la Unió Democratacristiana/Unió Social Cristiana (CDU/CSU) com a principal favorit per a aconseguir la victòria amb prop del 30% dels vots, seguit per la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), que ha aconseguit durant l'últim any treure rèdit dels problemes i desafiaments als quals s'ha enfrontat el Govern d’OlafScholz.
El Partit Socialdemòcrata (SPD) arriba d'aquesta manera a la cita amb l'esperança d'aconseguir una remuntada -com ja va succeir en els anteriors comicis de 2021, on els socialdemòcrates van acabar guanyant de manera sorprenent- però significativament afeblit després d'un mandat que ha passat per moments complicats, especialment referent a la recessió i la invasió russa d'Ucraïna.
A aquest desgast, al qual el propi Scholz ha decidit no fer molt de cas, se suma la crisi d'identitat d'un partit que ha anat endurint la seva pròpia visió migratòria sense cedir a les pressions exercides des del bloc conservador encapçalat per Friedrich Merz, que busca mesures més contundents per a reduir l'entrada de migrants al territori alemany.
L'últim debat entre els partits, de fet, mostra un possible acostament entre conservadors i socialdemòcrates per a donar forma a una futura coalició que deixi fora l’AfD, sempre que el partit de Scholz -que insisteix a respectar el «dret europeu»- cedeixi en la qüestió migratòria i se sumi a les polítiques impulsades per Merz.
El veterà de la CDU, descrit pel seu entorn com una persona «recta», aspira ara a obtenir prou suports per a governar Alemanya amb una imatge i un discurs basats en els valors més conservadors de l'històric partit alemany.
Tots dos dirigents continuen apostant, no obstant això, per mantenir el cordó sanitari a la formació d'extrema dreta, que busca treure rèdit de l'augment de la polarització social a Alemanya i aposta per incrementar els controls fronterers i accelerar les deportacions en nom de la «seguretat».
L'augment de la popularitat de l’AfD ha reobert debats sobre qüestionis com el passat històric del país, la migració, l'economia i les relacions amb Rússia, al mateix temps que ha fet saltar les alarmes, especialment després de la victòria de l’AfD en les eleccions locals celebrades en 2024 a Turíngia, que es va convertir en el primer estat federat a apostar per la ultradreta des de la Segona Guerra Mundial.
El problema migratori continua sent una de les principals preocupacions per a l'electorat alemany, tal com assenyalen les enquestes, si bé des de Berlín han insistit que la mà d'obra estrangera qualificada continua sent necessària per a suplir els forats del mercat laboral a mesura que la població envelleix, una situació que es pot extrapolar a altres països de la Unió Europea.
No obstant això, l'oposició, amb el suport de la ultradreta, s’ha secundat durant els últims mesos en els atacs perpetrats en territori alemany per a impulsar mesures més dures contra els migrants. El candidat de la CDU ha fet d'aquesta una de les pedres angulars de les seves propostes polítiques en un intent per acaparar als electors situats ideològicament més a la dreta, especialment després de l'atac amb ganivet en el qual van morir un home i un nin de dos anys a la ciutat d'Aschaffenburg a finals de gener.
Malgrat l'augment de la violència política i l'auge de l'extrema dreta, milers de persones van decidir sortir al carrer a Berlín fa tan sols una setmana per a protestar contra els partits més conservadors davant el temor d'una «repetició» del succeït en els anys 30, quan el dictador Adolf Hitler va arribar al poder.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Hay gente que insinúa que Afd son nazis y NO es verdad. Son anti woke