El grup, del qual hi formen part cinc vicepresidents de l'Eurocambra, inclosos els dos espanyols, Esteban González Pons (PP) i Javi López (PSOE), s'ha reunit a porta tancada i ha acordat continuar tractant la qüestió en una "pròxima reunió" de la qual no n'ha transcendit una data.
En la reunió s'ha valorat que l'Eurocambra no té "obligació legal" de subscriure un acord administratiu del tipus que reclama l'Estat espanyol, que ja existeix amb altres institucions, però que sí que està "capacitada" per a establir un conveni d'aquest tipus, encara que primer s'ha d'estudiar com hauria de procedir la Mesa en cas que s'acordés dur-ho a terme.
L'objectiu del grup és, per tant, continuar l'anàlisi dels aspectes jurídics de la sol·licitud presentada pel Govern espanyol, però també "identificar altres idiomes en situació similar" i analitzar els aspectes operatius que implicaria incloure les tres llengües cooficials en l'ús habitual dels plens, per exemple: disponibilitat d'intèrprets qualificats i els costos.
Així, el grup de treball sobre Llenguatge dels Ciutadans i Serveis Lingüístics tendrà una visió general clara abans de poder elevar una proposta concreta en el sentit que sigui a la Mesa, des d'on es decidiria si portar al ple una decisió.
Procés en fase primerenca
Després d'una primera trobada per a constituir el grup, aquesta és la primera ocasió en què els vicepresidents es reuneixen amb l'encàrrec d'avaluar la petició espanyola sobre la taula, però diferents fonts parlamentàries van advertir abans de la reunió que el procés està en una fase molt primerenca i que no s'esperen decisions immediates.
El grup de treball ha de tenir en compte, a més, informes interns que avaluen detalladament qüestions clau com el cost econòmic de permetre l'ús del català, basc i gallec en les sessions plenàries, les eventuals conseqüències legals d'una mesura que podria establir un precedent per a altres llengües minoritàries i altres qüestions pràctiques com si es compta amb suficients intèrprets i traductors per a aquesta mesura.
La reunió ha servit per a una "primera valoració constructiva" de la dimensió jurídica del conveni que reclama l'Estat espanyol i que han quedat per a més endavant qüestions com l'impacte en termes logístics i l'operativitat de tenir interpretació passiva i o activa de les tres llengües cooficials.
El Govern espanyol demana al Parlament Europeu un acord que permeti l'ús de les tres llengües cooficials en els plens, seguint l'exemple dels convenis administratius que ja existeixen amb les altres grans institucions comunitàries, com el Consell de la UE o la Comissió Europea.
Inclusió en el reglament lingüístic de la UE
Aquest procés, per al qual la presidenta del Parlament Europeu, la conservadora Roberta Metsola, va encarregar al grup de treball de la Mesa una primera avaluació abans d'examinar la qüestió, és paral·lel als intents del Govern perquè els 27 acceptin reformar el reglament sobre llengües oficials de la UE, una revisió del marc comú que el PSOE va pactar amb Junts com a part de les condicions per a donar suport a la investidura de Pedro Sánchez.
El debat va quedar aparcat després de l'impuls donat en el segon semestre del 2023 per la presidència de torn de la UE que va assumir Espanya perquè els països amb majors reserves demanen una avaluació de l'impacte legal, financer i pràctic abans de reprendre la discussió i perquè alguns temen que amb l'oficialitat del català, basc i gallec s'obri una "capsa de Pandora" i altres llengües minoritàries demanin el mateix tracte.
Aquesta setmana l'expresident de Catalunya i líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, va retreure al president del Govern, Pedro Sánchez, la seva "absoluta falta d'implicació" en les negociacions a Brussel·les per a aconseguir l'oficialitat del català com a llengua de la Unió Europea, un assumpte que considera que "ha d'arribar al màxim pla polític per a resoldre's".
Les crítiques del líder independentista es van produir dies després que el ministre d'Afers exteriors, José Manuel Albares, viatgés a Brussel·les per a tractar amb Metsola aquest assumpte en una reunió diverses vegades ajornada per raons d'agenda.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Quina estupidesa pensar que els "desacreditats" són els partits polítics, i els seus líders, que van aconseguir que l'estat espanyol el 17 d’agost del 2023 fes la sol·licitud formal per a reformar el reglament lingüístic 1/1958 de la UE amb la finalitat d'incloure-hi com a oficial la llengua catalana/valenciana. En tot cas qui resta desacreditat és el l'estat espanyol que encara no ha aconseguit el què demanà fa més d'un any. Per una altra banda la nostra llengua a hores d'ara ja es pot utilitzar en diverses situacions i circumstàncies entre les quals amb la representació de la UE i en les circumstàncies que permeten els següents acords : Acord administratiu entre la Unió Europea i l’estat espanyol (2006/C 73/06) mitjançant el qual els ciutadans es poden adreçar i rebre respostes en català/valencià a la UE. Acord administratiu entre el Consell de la UE i l’estat espanyol (2006/C 40/02) pel qual ens podem adreçar al Consell de la UE en català/valencià i rebre la resposta en la mateixa llengua. Acord administratiu entre l’estat espanyol i el Mediador Europeu amb el qual podem adreçar-nos en català/valencià i presentar greuges al Mediador. (30/10/2006) Acord bilateral entre el Comitè de les Regions i l’estat espanyol sobre l’ús del català/valencià al Comitè de les Regions. (16/11/2005) Acord administratiu entre el Comitè Econòmic i Social Europeu i l’estat espanyol el qual permet l’ús de la llengua catalana/valenciana al CESE. (7/06/2006) Acord administratiu entre ell Tribunal de Justícia de la Unió Europea i l’estat espanyol pel qual ens podem adreçar en qualques qüestions a l’esmentat Tribunal. Ara el què cal és que la nostra llengua sigui inscrita en el reglament 1/1958 de la UE. La resta més molles i excuses de mal pagador per a fer-nos perdre el temps, i ja porten 38 anys de retard, car l'estat espanyol se n'oblidà de demanar-ho en formar part de la UE (aleshores CEE) a partir del gener del 1986. Som-hi!
Pooocapoocccc...🐓
Pobre Puigdemont. Aviat estarà més desacreditat que en Junqueras i na Rovira.