El Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) ha anul·lat definitivament els acords comercials d'agricultura i pesca entre la UE i el Regne del Marroc per considerar que tots dos es varen celebrar sense el consentiment del poble del Sàhara Occidental.
El TJUE ha tancat així el litigi sobre l'acord pesquer amb el Marroc i el seu protocol, en desestimar els recursos del Consell i la Comissió, en línia amb la sentència del Tribunal General de la UE de 2021 i amb les conclusions de l'Advocada General Tamara Cápeta.
La sentència d'aquest divendres constata que el consentiment sahrauí no existeix i considera el Front Polisario com un interlocutor privilegiat en el marc del procés i que compleix els requisits per a poder impugnar aquests acords en interès del seu poble.
No obstant això, el TJUE precisa, al contrari del que va declarar el Tribunal General, que el consentiment del poble del Sàhara Occidental als acords controvertits no havia de ser necessàriament explícit, és a dir, que pot donar-se per fet quan no es creen obligacions per a aquest poble i l'explotació dels seus recursos naturals li reporta algun tipus d'avantatge.
Sobre aquest tema, el Tribunal de Justícia reconeix que aquests acords no creen obligacions jurídiques que recaiguin sobre el poble del Sàhara Occidental, però tampoc li confereixen cap dret ni avantatge sobre l'explotació dels seus recursos, per la qual cosa el consentiment no pot presumir-se. Li suma que el Front Polisario, en qualitat de representant legítim d'aquest poble, s'oposa als acords, la qual cosa segons el parer del TJUE basta també per a qüestionar l'existència del consentiment.
Sobre la base dels mateixos principis, el Tribunal de Justícia s'ha pronunciat també sobre una qüestió prejudicial francesa sobre la problemàtica de l'origen dels melons i tomàtigues del Sàhara Occidental i dicta que el seu etiquetatge ha d'indicar únicament el Sàhara com a país d'origen d'aquests productes, excloent qualsevol referència al Marroc, per a evitar induir a error al consumidor sobre el seu veritable origen.
Antecedents
El tribunal havia estimat en primera instància, en 2021, els recursos del Front Polisario contra l'acord entre la Unió Europea (UE) i el Marroc que va mantenir preferències aranzelàries comunitàries als productes d'origen marroquí, i contra el seu acord de col·laboració de pesca sostenible.
El Govern sahrauí al·legava que els acords fomenten la política d'ocupació militar del Marroc. El Front Polisario va invocar diferents violacions de les obligacions sobre dret internacional. En concret, va considerar que la UE i el Marroc eren incompetents per a tancar «acords que afecten un Territori No Autònom pendent de descolonitzar».
L'Advocada General del TJUE (equiparable a la Fiscalia) també havia demanat anul·lar aquest acord, criteri que ha acceptat finalment el tribunal.
Polisario: «Fruit de la resistència»
El Front Polisario ha celebrat com un «triomf de la resistència» aquesta sentència, ja que considera que atén les seves principals reivindicacions: que qualsevol pacte d'aquest tipus «requereix del consentiment de la població sahrauí i que s'ha de respectar el dret d'autodeterminació».
El representant del Polisario en l'Estat espanyol, Abdula Arabi, ha recalcat en declaracions a Europa Press que el Sàhara Occidental ha d'entendre's com «un territori distint» al Marroc, de tal manera que Rabat no pot negociar en el seu nom cap acord amb tercers. Acceptar al Govern marroquí com a representant de la població sahrauí, segons Arabi, implica «reconèixer l'ocupació».
Ara, espera que els països europeus siguin «conseqüents» i acatin la sentència del TJUE. En aquest sentit, ha assenyalat que el Polisario sempre ha estat «a disposició» de les empreses i dels sectors agrícola i pesquer perquè aquests puguin beneficiar-se dels recursos del Sàhara Occidental però «respectant el Dret Internacional».
Arabi ha apuntat que qualsevol futur diàleg ha d'incloure al capdavant Polisario i ha recordat que el Marroc i la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) ja se asseguin en fòrums com la Unió Africana «com dos Estats» diferenciats, suggerint que com a tal haurien de ser entesos també des de la Unió Europea.
El Marroc es declara ofès però no al·ludit
El Govern del Marroc ha afirmat que no es considera «al·ludit de cap manera» per aquesta sentència i ha «exigit» a la UE i als seus Estats membres que «adoptin les mesures necessàries per a respectar els compromisos» signats, tenint en compte l'aliança «estratègica» entre totes dues parts.
Del 1976 ençà, sota el regnat del rei borbó "emerito", pareix que la província que feia el número 53 ja no és "espanyola".
Aleshores, si a més a més hi afegim totes les "separacions" d'Espanya des del segle XVI, qualsevol persona un poc interessada i curiosa pot adonar-se que d'unitat inseparable d'Espanya res de res i que si de l'estat espanyol s'han separat un munt de territoris "espanyols" fins i tot al segle XX, idò, també se li'n poden separar en un futur, per molt que des del xovinisme ultra espanyol nos intentin sempre fer creure el contrari.
Per una altra banda del Sàhara Occidental l'any 1976 l'estat espanyol se'n separà, desentengué i alhora l'abandonà (?!).
Així és com s'explica que segons l'ONU la potencia administradora d'aquest territori... és encara l'estat espanyol.
D'aleshores la sobirania d'aquest territori, la 53a província, separat de la pretesa i grotesca extravagant "unitat" Espanya, és reclamada per la República Àrab Sahrauí Democràtica i pel Regne del Marroc, els quals es disputen el control d'aquest territori, per a despistats, situat al continent africà, la part nord en front de les illes Canàries...