Ha mort mesos després d’emetre una proclama reial poc freqüent cridant a la unió dels maoris contra les polítiques del nou govern de Nova Zelanda, de coalició entre els conservadors i l’extrema dreta. El monarca el qualificava de «perillós» i «retrògrada» i de crear una relació «profundament fracturada» entre els maoris i les autoritats del país.
Així mateix, el primer ministre del país, Christopher Luxon, ha lamentat la pèrdua remarcant el seu «compromís indestructible amb el seu poble i els incansables esforços per defensar els valors i les tradicions» que han «deixat una empremta indeleble en la nostra nació».
Per altra banda, la seva predecessora, Jacinda Ardern, ha subratllat que va ser «un defensor dels maoris, de l'equitat, la justícia i la prosperitat». «Descansa en pau ara», ha expressat després de posar èmfasi que va treballar «incansablement per fomentar la comprensió i el coneixement de la nostra història compartida».
El monarca, nascut el 1955, va arribar al càrrec el 2006 després de la mort de la seva mare, Te Arikinui Dame Te Atairangikaahu. La reialesa maori es remunta al 1858, quan els indígenes van triar el seu primer rei per unificar les tribus i sobreviure davant l'arribada dels occidentals britànics que van colonitzar l'illa.
Un dels primers a reaccionar ha estat el rei Carles III, l’altre monarca de Nova Zelanda. Ha emès un comunicat en anglès i maori expressant el seu condol i la bona sintonia personal que tenia amb el rei Tuheitia.
Les autoritats de Nova Zelanda han decretat que durant una setmana totes les banderes oficials onegin a mitja asta, el temps que durarà el funeral i l’elecció del nou monarca, que no té per què ser hereditari en el cas dels maoris.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.