La intervenció de Guevara es va emmarcar en una taula rodona dedicada als èxits i als reptes dels diferents models educatius en llengües minoritzades d'Europa i a la garantia dels drets dels parlants en diferents marcs legals i de polítiques públiques. Guevara va parlar de l'ofensiva judicial contra l'escola en català, «una estratègia orquestrada per l'Estat espanyol» que, d'ençà que va arrencar el 2010 amb la sentència del Tribunal Constitucional, «ha anat guanyant terreny» i a la qual «els diferents governs de Catalunya no han pogut fer front».
El representant de la Plataforma per la Llengua va recordar que les sentències estan fetes partint d'un biaix polític contrari a la normalització del català i va analitzar per què són molt qüestionables jurídicament. Per a Guevara, a més, les sentències no ajuden a millorar uns nivells de català entre els alumnes que, «segons PISA i els informes del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, no paren de baixar». El nivell baixa i també cau l'ús de la llengua tant a les aules com als patis. «Falten recursos de tota mena, especialment en acollida per als alumnes nouvinguts, i és molt important formar els docents en llengua, en hàbits lingüístics i en sociolingüística perquè entenguin què és la immersió lingüística i l'apliquin. Fins ara això no ha passat», va denunciar.
La taula rodona de Guevara va comptar també amb les intervencions de Catalina Bibiloni, de l'Obra Cultural Balear; Núria Betoret Olives, d'Acció Cultural del País Valencià, i de representants dels parlants d'irlandès, frisó, bretó, gallec i basc. En concret, Ciarán Mac Giolla Bhéin, de Glór na Móna; Mirjam Vellinga, d'Afûk; Anna-Vari Chapalain, de Kevre Breizh-Diwan; Elsa Quintas Alborés, d'A Mesa pola Normalización Lingüística, i Idurre Eskisabel, d'Euskalgintzaren Kontseilua. L'encarregada de moderar la taula va ser Elin Haf Gruffydd Jones, presidenta d'ELEN i professora de sociolingüística de la Universitat de Gal·les Trinity Saint David.
Una jornada d'alt nivell amb representants de l'ONU i del Consell d'Europa
La jornada, que va tenir lloc a l'Institut d'Estudis Catalans entre les 9 h i les 17.30 h de dissabte, va ser una trobada d'alt nivell per analitzar el paper de les organitzacions de la societat civil a l'hora de protegir els drets dels parlants de llengües minoritzades. Hi varen participar representants del sistema de Nacions Unides com ara l'actual relator especial per als afers de les minories de l'ONU, Nicolas Levrat, i el seu antecessor, Fernand de Varennes. També hi varen ser presents personalitats vinculades al Consell d'Europa: Lusine Kharatyan, membre del Comitè d'Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritzades (CELRoM), i Petra Roter, presidenta del Comitè Assessor de la Convenció Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.