El CSIC descarta que el bòlid que va sobrevolar la mar Balear sigui un míssil balístic i apunta a una «reentrada»

Sembla que altres ho han revisat. Supòs que sa velocitat, trajectòria... I no seria míssil, ni reentrada de satèl·lit, ni fems espacial. Sinó que devia ser natural, un bòlid, un meteor grosset. I que possiblement caient tan llarg i tangencial a sa Terra s'hauria cremat i desfet a s'aire. Sense impactar a s'aigua cap meteorit.

Per si ajuda recordar què és una "reentrada": Retorn d'un objecte llançat a s'espai, cap a s'atmosfera des planeta. I clar que aquí pràcticament tots són artificials, de coets, naus, satèl·lits... Si fos natural normalment no seria terrestre des darrers milions d'anys. Si es cos, nau o fems tornava d'òrbita, és perquè es mantenia a més de 150-200 km d'alçada movent-se rapidíssim. I en retornar a tals velocitats descomunals, a uns 80 km s'atmosfera ja és densa i li comença a frenar bastant potent. Va tornant incandescent, recordant de nit a un estel fugaç natural, si és un fems petitoníssim. O si és més gros o resistent, dura més i nom bòlid (si fos natural) I és similar amb un pseudobòlid o bòlid artificial, com ara. I si alguna peça no es crema del tot, normalment impacta a la mar, per probabilitats. I en tocar sa superfície ja nom meteorit (natural). Però artificial, nomeria fems espacial, i si aterra, seria una nau, una càpsula... Ses reentrades artificials intenten ser més controlades, sobretot de fems grossos... I triar es moment i lloc, fent girar a sobre seu s'objecte, amb motors i combustible, i així frega més o menys com una ala o una pedra plana. Però s'alçada i densitat de s'atmosfera altíssima varia de manera un poc incerta, i depèn des vent Solar. Desig això ajudi, si no destorba, ni ets errors en clicar i enviar, ai... Salut i bona curiositat :)

Supòs que es "fems artificial" podria haver esgotat es combustible, o eines, per a dirigir es punt (i moment) de reentrada. O que fallà algun detall reentrant, amb so fregament girant, a altíssima atmosfera, abans de començar a cremar. Per mi que normalment variaria amb s'alçada de s'atmosfera segons es vent Solar des dia. Salut :)

Podria haver sigut una reentrada prevista hores abans, que s'endarrerí? O d'una peça? De tant en tant en seguesc per a provar sort observant. I tal retràs em sembla que és una cosa comuna. I es solen cremar així volant, tornant com pols. Es majors són com un bòlids espectaculars. En cauen cada setmana. Es lloc i hora a vegades és més incert segons es fregament. Segons giren i sa forma, o si s'espenyen abans, o de sa variació de s'alçada de s'atmósfera segons es vent solar. Supòs que sa més probable seria d'un satèl·lit com sa que es pot veure anant a aerospace.org/reentries/48605 O sinó, sa 44729 d'un STARLINK-1024? Que em semblaria menys probable. Però és fàcil que m'equivoqui, ho conec poc! Salut :)

Podria haver sigut una reentrada prevista hores abans, que s'endarrerí? O d'una peça? De tant en tant en seguesc, per a observar-les. Es solen cremar així volant, tornant com pols. Ses majors són com un bòlids espectaculars. Solen voltar el món en devers una hora i mitja. Si sa trajectòria de reentrada s'apropa, a vegades mir es més probables, i es grossos... En reentren cada setmana. I havent esperat a altres, ja tal retràs em sembla que seria una cosa comuna. Es lloc i hora a vegades és més incert segons es fregament a atmosfera altíssima, on no cremen encara. Segons sa seva forma, o si s'espenyen abans, o de sa variació diària de s'alçada de s'atmósfera segons es vent solar. Supòs que sa més probable dia 29 nit i aquí, seria d'una inicialment prevista hores abans. Una reentrada relacionada amb so satèl·lit de radar CAPELLA-6, que es pot veure anant a aerospace.org/reentries/48605 O sa 44729, d'un dPodria haver sigut una reentrada prevista hores abans, que s'endarrerí? O d'una peça? De tant en tant en seguesc per a provar sort observant. I tal retràs em sembla que és una cosa comuna. I es solen cremar així volant, tornant com pols. Es majors són com un bòlids espectaculars. En cauen cada setmana. Es lloc i hora a vegades és més incert segons es fregament. Segons giren i sa forma, o si s'espenyen abans, o de sa variació de s'alçada de s'atmósfera segons es vent solar. Supòs que sa més probable seria d'un satèl·lit com sa que es pot veure anant a aerospace.org/reentries/48605 O sinó, sa 44729 d'un STARLINK-1024? Que em semblaria menys probable. Però és fàcil que m'equivoqui, ho conec poc! Salut, :)

O sea por el mar de los pastissos catalans.