El ministre d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació del Govern espanyol, José Manuel Albares, ha enviat una nova carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, per a sol·licitar que el català, el gallec i el basc es puguin fer servir als plens de l'Eurocambra.
El Govern espanyol torna a demanar per carta que es permeti l'ús del català, el basc i el gallec al Parlament Europeu
També a Ara
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Josep Codony, qui va dirigir IB3 en l'època Bauzá, serà el nou director general de l'ens públic
- El PSIB rebutja Josep Codony com a director general d'IB3 pels seus atacs a la llengua catalana durant el govern de Bauzá
- Narges Mohammadi: dona de foc
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Gràcies "Arruix" per llegir comentaris. Ho sent si n'hi ha qualque que et cou, però, no cal que et consideris "ningú" (= cap persona), segur que tens coses positives a fer i a oferir. Ànims !
Mascaró, manacorí o dos mil noms. Encara no t'has donat compte que ningú llegeix ses tevas kilométriques parides? Hi ha que esser betzols.
En la UE sobran el 80 por ciento de las lenguas. Serían más que suficientes las cuatro o cinco más importantes y que lo son por diversos motivos. Una Cataluña independiente, cosa que no verán tus ojos, se la tendría que cascar solita. Sin vender nada a nadie y pagando las compras por anticipado. Por cierto ¿Ya has devuelto los documentos que tienes en la cartera del Reino de España?
ante el defecto de pedir, la virtud de no dar
Per a en Marià. Estic d'acord amb tu, però, parcialment. En principi la independència política pareix que seria primer per al Principat de Catalunya, tret de les comarques septentrionals ara sota sobirania francesa. Més tard, en tot cas, hauríem d'ésser els balears i els valencians qui decidim si ens hi afegim i com, és a dir de quina forma i en quines condicions (estat federal etc). Per la qual cosa durant un temps més llarg les Illes Balears i el País Valencià romandrien sota sobirania espanyola, idò dins de la Unió Europea. Així per als balears, valencians, però també per als catalans del nord ( sota sobirania francesa ) i per als andorrans (enguany a Andorra votaran sí o no, a un acord d'associació amb la Unió Europea, el qual acord defineix un marc de relacions estable, sense ésser-ne membre de ple dret ) l'oficialitat de la llengua catalana / valenciana serà un gran què, quelcom de molt positiu i super important. Els avantatges de l'oficialitat del català / valencià dins de la Unió Europea seran de vital importància per a la nostra llengua, molts de catalanoparlants encara no en som conscients i no ens en hem fem prou càrrec. No es tracta solament de l'ús dins de l'Eurocambra, es tracta de moltíssim més. Els avantatges podem consultar-los on-line, hi ha molta informació sobre aquesta qüestió. Així feina feta no té destorb i no s'hi val a perdre més oportunitats ni més temps.
Primer independència, després ja demanarem la resta. Si necessitam pertanyer a la UE, que és un altre tema.
El què ens cal és què ara la llengua catalana / valenciana esdevingui la 25a oficial a la Unió Europea. Ho serà amb un retard de 38 anys, però, millor tard que mai. La oficialitat de la nostra llengua a la Unió Europea evidentment inclou que els nostres eurodiputats electes la puguin fer servir a l'Europarlament, però no n'és l'únic avantatge, n'hi de molt més importants, més útils per a tothom i amb més repercussió. Per una altra banda el que ha de fer el senyor Albares és espavilar-se i lliurar tota la informació precisa que els hi demanen de fa mesos alguns estats. Entre l'esmentada informació sol·licitada, hi ha el cost anual de la oficialitat del català / valencià, és a dir de la traducció simultània al Parlament Europeu, de la traducció de les lleis i normatives de la UE, de les despeses dels sous dels traductors, lingüistes, filòlegs, informàtics, juristes que cal contractar, del cost d'afegir la nostra llengua al web oficial de la UE... Fer-ne el càlcul de tot plegat és relativament fàcil, car cada any ja hi ha hagut les despeses de les 24 llengües ara oficials, aleshores només cal prendre com a referència una llengua similar en nombre de parlants a la catalana / valenciana, fer-ne un full de càlcul actualitzat i adaptat a les despeses i avaluacions del cost i lliurar-lo, no hi ha cap excusa, ho han de lliurar sense dilació a les delegacions de la resta dels 26 estats.