Un metge del centre d'atenció primària Larrard de Barcelona, que dona cobertura a unes 42.000 persones residents al barri de Gràcia de Barcelona, es nega reiteradament a atendre els seus pacients en català. Així ho va poder comprovar, recentment, una usuària que va veure negat el dret de ser atesa en la seva llengua. El professional va deixar clar que no l'atendria en català, ja que no vol aprendre la llengua oficial del territori on desenvolupa un servei públic d'atenció a les persones: «No necesito el catalán. No es necesario para mí [...]. No estoy interesado en aprenderlo». Aquest professional, que estava substituint el metge que normalment atén la pacient, va reconèixer que fa deu anys que és a Catalunya i que no ha volgut aprendre el català: «No me interesa parlar catalán [...]. Hablo castellano y entiendo perfectamente el catalán.»
Tanmateix, respecte a aquesta última afirmació, la pacient no compartia la mateixa opinió, ja que posava en dubte que l'hagués entès quan li havia preguntat de quina manera havia de prendre la medicació receptada: «Tu no m'has entès quan t'he dit 'sota la llengua'». A continuació, li va retreure al metge que li «aniria bé aprendre una mica de català», i ell va respondre que no ho necessitava.
Durant la conversa, a la qual ha tingut accés Plataforma per la Llengua, el professional es va resguardar en tot moment en la seva llibertat individual d'escollir quin idioma vol aprendre i quin no: «Se supone que estamos en un país bilingüe. Se habla tanto el castellano como el catalán [...] Mientras lo entienda, no quiero hablarlo [...]. Se llama libertad». En aquest sentit, la pacient li va recordar que «està al servei de la gent», i que, per tant, es deu als usuaris del centre mèdic i no a la voluntat ni interès propis. Quan el metge li va demanar si li donava una altra cita per seguir l'evolució del tractament, la usuària va dir-li que, si era amb ell, no ho volia: «Si és amb el doctor [...], sí, perquè encara que ell sigui d'[...], parla perfectament el català».
La pacient va mostrar-se ferma en tot moment i no va cedir davant les actituds discriminatòries del metge, tot i que el fet que ell parlés en una llengua diferent de l'escollida per la pacient podria haver provocat que es veiés forçada a canviar de llengua o simplement a resignar-se a no poder ser atesa en català. Cal tenir en compte que, en aquests casos, el professional està en una posició d'autoritat davant de l'usuari, que es troba en una situació de vulnerabilitat i, normalment, la seva preferència lingüística s'acaba imposant i, per tant, no es respecten els drets lingüístics del pacient.
La Plataforma per la Llengua ha assessorat l'afectada perquè denunciï el cas a l'administració sanitària i farà seguiment de les actuacions que s'emprenguin per evitar que aquests comportaments es produeixin.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.