TW
13

L’Institut Novact de Noviolència ha presentat l’informe 'No em diguis terrorista, quan no ho soc', del periodista i politòleg Ricard Gonzalez, en la Tercera edició de la Setmana de l’Antiterrorisme de les Nacions Unides (The Third United Nations Counter-Terrorism Week) a Nova York.

L’objectiu d'aquest informe és comprendre com les falses acusacions de terrorisme per part dels estats i dels mitjans de comunicació afavoreixen l’augment de l’autoritarisme reprimint els moviments prodemocràcia i de defensa de drets humans a la regió euromediterrània.

A l’informe s’avaluen fins a quin punt les acusacions injustes de terrorisme, per part dels actors estatals, estan generalitzades, analitzant casos d’Algèria, Egipte, Marroc, Iraq, Palestina, Tunísia, Turquia, Espanya i una categoria que inclou altres països de la Unió Europea diferents de l'Estat espanyol. També es recullen una sèrie de recomanacions polítiques per a abordar aquest problema.

Governs de tot el món han adoptat nous marcs legislatius que han ampliat la capacitat de l’Estat per a controlar, aplicar mesures de vigilància intrusives i restringir les llibertats de les seves poblacions. Aquesta tendència fins i tot es va intensificar en alguns països arran de la pandèmia de la Covid-19. Aquesta força és utilitzada per a perseguir i reprimir moviments socials, dissidents, partits polítics o organitzacions de la societat civil que pretenen un canvi radical o que tan sols són obertament crítiques amb les polítiques governamentals.

«Com que no hi ha una definició de terrorisme que gaudeixi d’un ampli consens a nivell internacional, 'terrorisme' s’ha convertit en una paraula utilitzada com a eina contra els 'enemics de l’Estat', tant si utilitzen mètodes violents com si no, per a deslegitimar-los als ulls de l’opinió pública», assenyalen.

L'apartat d'Espanya

L'informe explica que la preocupació per l'ús de legislació de seguretat a Espanya per a reprimir la dissidència va ressorgir el 2015 en el context d’una profunda crisi econòmica. Aquell any, el Govern espanyol va aprovar la denominada 'Llei Mordassa', que infringeix el dret a la protesta i la llibertat d’expressió.

També es va aprovar nombroses modificacions al codi penal amb l’objectiu d’ampliar el ventall de delictes que constitueixen actes de terrorisme. No obstant això, va ser especialment després de l’organització d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya el 2017, considerat il·legal pel Tribunal Constitucional, que les autoritats varen començar a acusar injustament de terrorisme alguns activistes, majoritàriament grups independentistes catalans.

Així, l'informe parla de l'Operació Judes, en què, al 2019, nou persones varen ser detengudes a Catalunya sota acusacions de terrorisme i altres quatre també varen
ser investigades. Varen passar tres mesos en presó preventiva abans de ser posats en llibertat sota fiança i encara estan pendents de judici. Totes elles pertanyien als CDR - Comitès de Defensa del Referèndum. També parla de Tamara Carrasco, vinculada a un CDR, que va ser detenguda el 2018 acusada de terrorisme amb «proves febles».

«Aquests dos casos contra els CDR es veien àmpliament a Catalunya com una eina per criminalitzar el moviment independentista i dissuadir la gent d’unir-se a aquestes
organitzacions de base», remarca l'informe.

A més, un tribunal antiterrorista va iniciar el 2019 una investigació sobre l’organització Tsunami Democràtic, creada per activistes anònims per convocar protestes massives noviolentes contra les dures penes de presó rebudes per nou líders independentistes catalans per organitzar el referèndum d’autodeterminació del 2017.

Valtònyc i Hasél

«Mentre que en el passat les autoritats espanyoles sovint utilitzaven acusacions relacionades amb el terrorisme contra activistes anarquistes no violents i independentistes bascs, recentment els artistes s’han convertit en un objectiu més habitual», apunten. En la majoria dels casos, les investigacions no condueixen a càrrecs formals. No obstant
això, en alguns casos, els cantants han estat processats i condemnats acusats d'«exaltar el terrorisme». És el cas del raper mallorquí Valtònyc, condemnat a tres anys i mig de presó per les lletres de les seves cançons, que actualment viu exiliat a Bèlgica. Més recentment, un altre raper, Pablo Hasél, va ser condemnat a presó el 2021 pel mateix càrrec i encara
compleix la pena amb vexacions i maltracte.

L'informe complet es pot consultar aquí.