Invasió d'Ucraïna
El 24 de febrer, el president rus, Vladimir Putin, va llançar el major desafiament bèl·lic que ha viscut Europa des de la Segona Guerra Mundial. Més de nou mesos després, el conflicte continua obert i els morts i les violacions de Drets Humans es compten per milers.
A nivell intern, Putin ha endurit les lleis per perseguir la dissidència a cop d'arrestos, condemnes i censura. Moscou persegueix qualsevol indici de crítica davant d'una guerra que, militarment, no és el passeig que s'esperava.
Efectes de la guerra
El conflicte ha transcendit fronteres, com un efecte papallona que ha provocat des d'una crisi energètica --amb sabotatges a gasoductes inclosos i intents precipitats per a reduir la dependència de Rússia-- a una altra d'alimentària, sobretot en països en desenvolupament.
A nivell polític, Occident ha pactat sancions i l'OTAN, a la qual Putin veu com un enemic, s'ha reforçat a l'est d'Europa i prepara l'entrada de dos nous socis: Finlàndia i Suècia.
El poder de Xi
A la Xina, ha estat l'any de Xi Jinping, avalat per a un tercer mandat presidencial sense precedents, en un congrés del qual va sortir repudiat davant els ulls de tot el món el seu predecessor, Hu Jintao. El país ha acomiadat també al seu antic líder Jiang Zemin, mort el 30 de novembre.
Al carrer, entretant, s'han viscut protestes sense precedents per les restrictives mesures contra la pandèmia de Covid-19, modificades al desembre a costa d'un previsible augment inèdit dels contagis.
Gihadisme escapçat
Tant Al-Qaeda com Estat Islàmic han perdut als seus líders. En el cas d'Al-Qaeda, Ayman al Zawahiri va morir el 31 de juliol en una operació dels EUA en ple centre de Kabul, mentre que Estat Islàmic, cada vegada més fort a Àfrica, ha quedat escapçat en dues ocasionis --febrer i octubre--.
El desafiament nord-coreà
El règim de Kim Jong Un ha redoblat el seu desafiament armamentístic amb el llançament de desenes de míssils i la sospita constant sobre un imminent assaig nuclear. Un míssil va sobrevolar el Japó el 4 d'octubre i un altre va creuar el 2 de novembre per primera vegada la frontera 'de facto' amb Corea del Sud.
Tensió a Taiwan
La visita a Taiwan el 2 d'agost de la presidenta de la Cambra de Representants dels EUA, Nancy Pelosi, va desfermar una escalada de tensió sense precedents. Pequín, que reivindica la seva sobirania sobre l'illa, va realitzar assajos militars en la zona.
Esquerra llatinoamericana
2022 ha estat l'any de la polarització a Amèrica Llatina i també de l'ascens de l'esquerra, amb victòries de Luiz Inácio Lula da Silva al Brasil, Gabriel Boric a Xile i Gustavo Petro a Colòmbia, país aquest últim que sempre havia estat governat per la dreta.
Petro cerca ara la 'pau total' a Colòmbia, amb un nou intent de diàleg amb la guerrilla de l'ELN.
Meloni i la ultradreta
Giorgia Meloni es va convertir el 22 d'octubre en la primera dona a accedir a la prefectura del Govern d'Itàlia, al capdavant d'una aliança tripartida en la qual dues formacions, inclosa la seva, s'identifiquen amb la ultradreta. Entre les seves primeres mesures figura l'enduriment de les polítiques migratòries.
Reelecció de Macron
El president de França, Emmanuel Macron, ha aconseguit mantenir-se en el poder i frenar l'ascens de la ultradreta, però el seu segon mandat va arrancar el 7 de maig amb el carrer mobilitzat i enfront d'un Parlament on no gaudeix de majoria.
Torna Netanyahu
Un any i mig després de l'ascens de la coalició que va expulsar a Israel del poder a Benjamin Netanyahu, el líder del Likud, amb diverses causes judicials pendents, va assaborir de nou l'1 de novembre una victòria electoral, encarrilant el seu retorn al poder.
Assassinat d'Abe
El 8 de juliol, l'exprimer ministre japonès Shinzo Abe va morir tirotejat en ple acte públic per un home que portava una arma casolana. L'agressor va justificar l'atac pels suposats vincles d'Abe amb una secta.
'Annus Horribilis' al Regne Unit
Regne Unit ha viscut un any convuls fins i tot en un terreny, el monàrquic, en el qual acumulava 70 anys d'estabilitat. La mort d'Isabel II el 8 de setembre ha marcat un 2022 que, en el polític, ha vist passar per Downing Street a tres primers ministres: Boris Johnson, Liz Truss i Rishi Sunak.
Mor Gorbatxov
Amb Putin mirant a Ucraïna, Rússia va acomiadar sense grans fasts a Mijail Gorbatxov. L'últim líder soviètic, pare de la Perestroika, va morir el 30 d'agost entre reconeixements internacionals i el desdeny dels seus teòrics companys.
Protestes a l'Iran
La mort, el 16 de setembre de la jove Mahsa Amini, detinguda per portar malament el vel, va deslligar una ona de protestes a l'Iran, de nou represes amb duresa per les forces de seguretat. Segons una ONG, més de 400 persones han mort, mentre que el règim ja reconeix les primeres execucions de detinguts.
Intent de magnicidi
A l'Argentina, la vicepresidenta, Cristina Fernández, ha estat notícia per dues qüestions al marge de la seva activitat política: l'intent d'assassinat patit l'1 de setembre, quan un home va apuntar una arma sobre ella, i la condemna per corrupció dictada el 6 de desembre. Fernández, banderera del 'kirchnerisme', diu ser víctima d'una persecució política.
Crisi a Perú
Perú ha viscut en una crisi política gairebé constant que va acabar de saltar per l'aire el 7 de desembre, quan el llavors president, Pedro Castillo, va ordenar dissoldre el Congrés i va anunciar un Govern 'd'excepció'. Varen bastar dues hores perquè fos apartat del càrrec i la seva 'número dos', Dina Baluard, es convertís en cap d'Estat --la primera dona de la història peruana--.
Acostament a Maduro
Després d'anys d'aïllament, el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha tornat a rebre salutacions públiques de líders que li repudiaven i alleujaments de sancions de teòrics enemics, com els Estats Units. Tot això en un moment en el qual el seu Govern i l'oposició han reprès el diàleg, encara per concretar.
Els EUA es reconfiguren
Les eleccions de meitat de mandat als EUA han deixat un Congrés dividit --els republicans controlen ara la Cambra de Representants-- i a un president, Joe Biden, que encara aguanta políticament. Donald Trump, sota investigació per l'assalt al Capitoli, ha confirmat que vol tornar a la Casa Blanca en 2024.
Acord a Etiòpia
Dos anys després de l'inici del conflicte, el Govern d'Etiòpia i la guerrilla del Front Popular per a l'Alliberament de Tigray (TPLF) varen signar el 2 de novembre un alto-el-foc que, en l'àmbit humanitari, ha permès alleujar parcialment una situació d'extrema necessitat.
Estampides humanes
La celebració de Halloween va deixar a Seül més de 150 morts, víctimes d'una estampida humana que va commocionar Corea del Sud i va forçar una cascada de disculpes i cessaments. Un mes abans, l'1 d'octubre, Indonèsia va viure una tragèdia similar amb més de 130 morts en un estadi de futbol.
Gir al Magreb
L'aval d'Espanya al pla d'autonomia del Marroc per al Sàhara Occidental, el 18 de març, va desencadenar una cascada de reaccions al Magreb que, si bé va aplacar les tensions entre Madrid i Rabat, va obrir un nou front amb Alger, que ha teixit aliances amb altres governs europeus.
Pressió sobre Hongria i Polònia
La guerra d'Ucraïna ha portat la UE a teixir un front comú contra Rússia, però aquesta unitat, afeblida en les darreres setmanes, no ha eclipsat altres tensions subjacents. Brussel·les manté en el punt de mira Hongria i Polònia per temes relatius a l'Estat de Dret, la qual cosa ha posat en qüestió fins i tot la concessió de fons europeus.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.