El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ha afirmat que el dictamen fet públic aquest dimecres pel comitè de drets humans de l’ONU és «clarament una victòria moral i política davant d’una repressió portada a terme per l’Estat espanyol, que va afectar especialment dirigents polítics escollits per la ciutadania». El president ha afegit que aquesta decisió «ens reforça i ens dona més arguments per avançar cap a l’amnistia i per acompanyar la reclamació de la defensa d’un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya ens dona molts més arguments».
Aragonès: «El dictamen de l'ONU és una victòria moral i política davant la repressió de l'Estat»
També a Ara
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Als demòcrates de sempre, amb problemes greus de comprensió lectora, tampoc els va bé un dictàmen de l'ONU. En Carpanta sempre tenia gana, tal vegada per això vé al cap de segons quins colons.
tebeos: T´ha vingut a la memòria perquè el teu cap no dona per més.No es capaç de formular un comentari coherent.
@Josep Miquel Seguramente tengas razón. Serían capaces de confundir Bolivia con Colombia, por ejemplo. Pero tú no, verdad?. Tú das para mucho más.
@Tebeos, tal vegada perque el seu cervell no dona per res més?
Los dictámenes de la ONU son como los prospectos de los medicamentos. Vamos, que sólo se los leen los hipocondríacos. Por cierto, creo que hay 200.000 eur. por ahí que bailan en las cuentas de la Generalitat. Ánimo y suerte.
No lo afirmo, porque no lo sé; pero en alguna parte se escribe que alguien ha cobrado. Si alguien cobra es porque alguien ha pagado. Y si se paga, por algo será.
I N´Aragonès animant al diàleg... És veu que no vol moure un dit! Espera que el faci Espanya... i sap que no ho farà. Ell ben assegudet i parant la mà...
Carpanta, era un pobre hombre pobre, bajito, que daba tumbos y por culpa de las circunstancias, siempre se quedaba con ganas de comer. Cuando tenía una aceituna para llevarse a la boca, era el hombre más feliz del mundo. ¿Por qué me habrá venido a la memoria la vida del personaje de los tebeos?