El 24 de febrer televisions de tot el món emetien un missatge pregravat de Vladímir Putin, president de Rússia, en el qual anunciava l’inici d’una «operació militar especial» en territori d’Ucraïna. En aquest discurs, Putin va fer servir paraules com «desnazificació» per a descriure Ucraïna com un país neonazi, amb la finalitat única de justificar la seva intervenció militar. Tot i això, cal també dir que el president rus no va fer cap referència a les diverses faccions de caire neonazi que hi ha també al seu bàndol, limitant-se a assenyalar únicament les organitzacions neonazis de l’adversari.

Aquesta descripció no va ser consensuada amb cap altre país, i va ser ràpidament donada per falsa per pràcticament tota la resta de nacions que s’hi han pronunciat sobre el conflicte. I és que Ucraïna no és un país neonazi com a tal, ni ho és cap de les ideologies predominants a cap de les diverses regions que composen (o composaven) territorialment Ucraïna.

Però, en els darrers anys les faccions d’extrema dreta ucraïneses s’han vist fortament reforçades per un govern que ha arribat a incloure l’any 2014, just després de les revoltes conegudes com a Euromaidan, oficialment dins les Forces Armades agrupacions paramilitars obertament neonazis com el Batalló Azov. Així, des del 2014, els 900 paramilitars que composen el conegut Batalló Azov formen part de les forces d’intervenció que depenen del Ministeri d'Afers Interiors d'Ucraïna. Tal com els mitjans de comunicació han anat explicant, o els propis militars d’Azov a través de continguts penjats diàriament a les xarxes, els seus membres són obertament neonazis, homòfobs, xenòfobs, ultraconservadors i llueixen a uniformes i equipaments insígnies com les SS o esvàstiques en múltiples formats.

El Batalló Azov, per si no n’hi havia prou, ha reconegut haver participat juntament amb membres del partit Pravy Sektor (Sector Dret) en la matança del 2 de maig de 2014 a la Casa dels Sindicats d’Odessa. També haver participat en múltiples atemptats i assassinats en la regió del Donbass, i va agafar popularitat per accions salvatges com la crema d’una persona viva el 2015.

El Batalló Azov i l’Estat espanyol

Des de l’Estat espanyol, nombroses entitats i personalitats de l’ultradreta, moltes d’elles relacionades amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, donen suport privada o públicament al Batalló Azov, el qual ha arribat a formar part del Frente Nacional Identitàrio espanyol (amb seu a Barcelona i que, des d’octubre de 2017, forma part del Partit Nacional-Socialista Obrer Espanyol).

A banda, a l’Estat espanyol el Batalló Azov va guanyar popularitat per la polèmica que va aixecar el futbolista ucraïnès Román Zozulya en donar suport mediàtic i econòmic al grup de paramilitars, així com per publicar fotografies d’ell mateix amb militars neonazis i armament. Aquesta polèmica li va costar a Zozulya ser expulsat del Rayo Vallecano. Però l’Estat espanyol té un ample ventall de clubs esportius lligat a l’extrema dreta i no li costaria trobar altres equips ràpidament. Actualment és jugador del CF Fuenlabrada.

En els darrers anys hem pogut conèixer com diverses persones han estat identificades, interrogades i jutjades per haver viatjat fins a zones en conflicte per tal de donar suport a un dels bàndols, com ara als conflictes viscuts a Palestina, el Kurdistan o Síria, entre d’altres. Una acció prohibida a l’Estat espanyol i que pot suposar condemnes de presó per possible col·laboració amb organitzacions armades, per qüestions diplomàtiques, per possibles acusacions de terrorisme, etc. Pel que fa a la guerra a Ucraïna, seguint els patrons de tots els conflictes armats esdevenguts en els darrers anys, i tenint en compte la força mediàtica i política que ha generat aquesta, es pot arribar fàcilment a la conclusió que desenes d’individus de nacionalitat espanyola deuen d’estar participant o han participat d’aquest conflicte a hores d’ara. Caldrà, per tant, esperar per conèixer quin impacte té per a la nostra societat la tornada d’aquests ‘voluntaris’ i, alhora, quin tractament se’ls dóna en aquesta ocasió.

A banda, pel que fa a l’armament, gràcies als continguts que els propis membres del Batalló Azov i d’altres simpatitzants pengen a les xarxes socials, es pot comprovar com disposen armes lleugeres i pesades provinents de països de l’OTAN, alguns d’ells provinents des de l’Estat espanyol, com ara el llançacoets Instalaza C-90.