Especialistes advoquen per fixar uns estàndards per a la resolució de conflictes territorials de sobirania a Europa

Amb participació d’un ampli planter acadèmic, institucional i sociopolític de referència internacional, el fòrum ha contribuït a la reflexió sobre el projecte comú europeu, la seva articulació i democratització a partir de l’anàlisi del context actual de cara a la implementació de nous escenaris de resolució. En concret, els debats han girat entorn de tres eixos temàtics: què és un conflicte territorial de sobirania, per què hi ha d’intervenir Europa i com hi ha d’intervenir?

En la sessió d’aquest divendres s’ha presentat el document Bases per a l’elaboració d’un codi de bones pràctiques en la resolució de conflictes territorials de sobirania. El text, de caràcter analític i propositiu, constata l’existència avui, al món i a Europa, de conflictes que no són residus d’un passat llunyà, sinó que són expressions de demandes que han de ser canalitzades mitjançant els instruments democràtics contemporanis i que s’han de resoldre amb un respecte escrupolós als drets humans. Aquests conflictes, a més, afecten drets individuals i col·lectius que transcendeixen les fronteres estatals i concerneixen la comunitat internacional.

Admetent que no hi ha solucions simples, el document apunta a la necessitat de fixar estàndards internacionals en la matèria, a semblança dels ja existents en altres àmbits. Un pas important cap a aquest objectiu seria l’elaboració de codis de bones pràctiques per a la resolució de conflictes —com les bases per a elaborar-lo ara presentades en qualitat de primer esborrany—, tasca que podrien assumir diverses institucions del marc europeu.

Com a conclusió, el col·lectiu transnacional promotor de les Bases per a l’elaboració d’un codi de bones pràctiques en la resolució de conflictes territorials de sobirania manifesta la seva convicció que, amb aquestes accions —si es porten a terme—, s’enfortiria el projecte comunitari en la mesura que incideixen en els seus valors fundacionals i contribueixen a la seva estabilitat proporcionant a l’arquitectura institucional europea un sistema de governança que reforçaria els vincles entre ciutadania i territoris.

Han assistit a la presentació representants de les fundacions i entitats que impulsen la iniciativa: Rubén Cela de la Fundación Galiza Sempre; Floren Aoiz d’Iratzar Fundazioa; David Minoves del CIEMEN; Gemma Ubasart i Xavier Domènech de Sobiranies; Francesc Llobet de Fundació Sobirania i Justícia; Ferran Requejo i Mireia Grau de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, i Lluís Pérez de la Fundació Josep Irla.