Arran: «El model turístic imperant als Països Catalans és un model imposat per la 'troika' i mai no beneficiarà la majoria de la població»

Per a Arran, aquest estiu «s’han evidenciat, un cop més, però amb més força que anteriorment, les contradiccions del model turístic imposat i la necessitat urgent d’apostar per un nou model allunyat del monocultiu turístic. Els efectes socials i econòmics de la pandèmia colpegen la classe treballadora, aguditzant la situació de precarietat de la vida. Mentrestant, les institucions autonòmiques i el Govern espanyol, lluny de plantejar canvis en el model, han tancat files amb els sectors turístics».

Així, a banda de problemàtiques i contradiccions, Arran també destaca les lliçons que ens deixa la pandèmia:

1. No podem viure del turisme. El model econòmic imposat als Països Catalans i basat en el sector serveis i l’especialització del sector turístic és insostenible i es demostra de manera evident durant la temporada turística d’enguany.
2. És urgent apostar a curt termini en la indústria turística per expropiacions (residències turístiques, empreses i grans actius), plans de reconversió i l’economia planificada. Per cada hotel buit, expropiació i pla de reconversió.
3. El model turístic massificat privatitza l’espai públic. L’urbanisme de les ciutats i l’organització dels espais públics han de recuperar la seva funció social. Les imatges del veïnat recuperant places i carrers, durant la pandèmia, que tot l’any viuen la saturació turística demostren que un altre model de ciutat és possible.
4. Contra la precarietat i la temporalitat del turisme, repartiment del treball. El model turístic només beneficia uns pocs, que exploten la majoria i generen una ocupació precària i estacional. Durant aquesta temporada turística s’ha disminuït la contractació a causa de l’aturada general de la pandèmia. Treballem menys, treballem totes. Produïm el necessari, redistribuïm-ho tot.
5. Els beneficis econòmics del sector turístic no poden estar per damunt de les vides de les persones. Les reaccions dels tres governs autonòmics i el govern espanyol són un tancament de files amb la patronal turística, disposats a prioritzar el capital privat turístic en comptes de la salut pública.
6. Rescatem les persones, no el sector turístic. Els gremis d’hotelers i les grans empreses turístiques reclamen prestacions, baixada d’impostos i polítiques per incentivar el turisme. Cap canvi en el model turístic pot passar per la complicitat amb la patronal; les mesures urgents han de passar necessàriament per expropiacions i plans de reconversió de la indústria turística.
7. El model turístic imperant als Països Catalans és un model imposat per la troika i mai no beneficiarà la majoria de la població. La Unió Europea no contempla cap canvi en el model econòmic europeu, tot el contrari: l’acord Fons Europeu de Reconstrucció o Nou Pla Marshall és una nova gran estafa que es traduirà en més préstecs i endeutament pels països del sud i noves reformes estructurals contra la classe treballadora. Qualsevol canvi en el model turístic i, per tant, qualsevol aposta per expropiacions, plans de reconversió i economia planificada, ha de passar per la sortida de la Unió Europea i la conquesta d’una sobirania plena per a les classes populars i el reconeixement dels drets dels pobles.
8. Cal fer valdre els espais naturals i apostar pel treball de la terra a les zones no urbanes del país. Aquesta temporada s’ha demostrat que el monocultiu turístic és contradictori al desenvolupament rural, a part de tenir un impacte mediambiental insostenible i promoure l’especulació amb el territori.