Per a l'elaboració de l'informe, Varennes es va entrevistar a Barcelona, el gener del 2019, amb la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, que li va exposar la situació lingüística a Catalunya i les línies generals de la política i la legislació lingüístiques respecte al català, l’occità i la llengua de signes catalana. També li va desgranar els principals incompliments de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries per part de les institucions de l’Estat espanyol i li va oferir informació sobre la llengua de signes catalana, les llengües de les persones immigrants i les mesures en favor del col·lectiu gitano.
Varennes ha expressat en l’informe preocupació per la desconnexió entre la condició de llengües cooficials i el grau real d’ús oficial i ha posat com a exemple que els jutges i els agents de l'ordre o la policia nacional no estan subjectes a cap requisit de coneixement d'un idioma cooficial, ni tan sols quan exerceixen les funcions en una comunitat autònoma en la qual es parla aquesta llengua oficial. Per a Varennes, això genera un nombre considerable de queixes i la frustració en algunes d'aquestes comunitats, condueix a desafortunats malentesos i fins i tot a la denegació de l'accés als serveis públics o a la discriminació en aquest accés.
En matèria de llengua i educació, Varennes ha explicat la preocupació existent a Catalunya i les Illes Balears per l’erosió gradual dels models d’immersió no segregats, que han aconseguit fins ara un domini efectiu de les dues llengües per part dels alumnes, sovint per sobre de la mitjana estatal pel que fa al castellà. Per a Varennes, l’Estat espanyol té l’obligació de recollir dades del conjunt de l’Estat sobre les repercussions dels diversos models educatius per dissipar qualsevol preocupació sobre l’efecte en l’aprenentatge fluid del castellà en els models d’ensenyament en les comunitats en llengües cooficials, cosa que no fa des de 2010.
La denúncia de Varennes coincideix amb els plantejaments que va formular el Consell d’Europa en la darrera recomanació als estats a propòsit del cinquè informe sobre la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries.
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Quina cosa més rara (normal !) que Europa recomana (exigeix !), però que des de eÑa es fa tot el contrari ! NO A L´ESTAT QUE NO ENS FA COSTAT.
Quina cosa més rara (normal !) que Europa recomana (exigeix !), però que des de eÑa es fa tot el contrari ! NO A L´ESTAT QUE NO ENS FA COSTAT.
L´Estat Espanyol fa olor de podrit! I no m´estranya. Europa ja comença a veure-li el ble. La independència és a prop!
El concepte de llenguas cooficials, així com toca, seria que a Madrid, o la capital, fossin oficials las cuatre llenguas i fora de Madrid, cada comunitat només tengués la seva llengua oficial, o sigui a Mallorca seria el mallorquí per els funcionaris i empleats públics i no essent obligatori las altres tres llenguas per els funcionaris. A Canadà hi ha nomes duas llenguas oficials, i an aquest cas els funcionaris estarien obligats a sebre las duas llenguas i atendre a las duas llenguas sigui an el lloc que sigui. Això no ès possible an el cas del estat espanyol. Un altre model, el confederal, només cada territori té la seva llengua oficial.
El tal Varennes pasa el informe 18 meses después. Dice que se entrevistó en Barcelona con una que se llama Franquesa. Molt be. Supongo que la gira continuaría por la capital de la nación y otras zonas del pais. ¿O no?. Presuntamente informes a la carta. No sería la primera vez.
La idiotisincràcia franquista no els permet fer això ! Tenen un mòmio, una neurona, i la migdiada obligatòria !
¿I aquest element, d'on surt?. ¿Sap xerrar i escriure correctament sa nostra llengo?. ¿Quant cobra cada mes?. ¿Qui l'hi paga?. ¿De quina nació es?.
Aquests dormen a la palla. La prontitud en abordar una il·legalitat té més probabilitats de remeiar l´efecte.