TW
1

La situació del català a les pàgines web oficials de l'Administració general de l'Estat és precària. Tal com la Plataforma per la Llengua va denunciar el desembre passat, dues terceres parts d'aquests portals no tenen cap contingut en llengua catalana, i un 19 % ofereixen l'opció en català (o en «català» i «valencià») sense tenir-hi pràcticament cap contingut traduït. Aquesta situació és similar per a la resta de llengües autòctones de l'Estat diferents del castellà i mostra la poca consideració que tenen el poder espanyol i la seva administració pels seus parlants, pràcticament un 18 % de la població d'origen.

Una norma aprovada pel Govern espanyol el mes de març sembla voler corregir aquesta situació de discriminació dels parlants de català als serveis web oficials, potser després de l'advertiment del Comitè d'Experts per al compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que va demanar a l'Estat espanyol que facilités l'accés a la informació i als serveis públics estatals en les diferents llengües. Concretament, la nova norma del Govern espanyol, l'«Orden TFP/303/2019», reorganitza els portals web de l'Estat amb la creació de dues subseus electròniques derivades de la seu general i en un punt diu que «paulatinament les subseus electròniques possibilitaran l'acclés als continguts en les llengües cooficials d'Espanya».

La nova norma, per bé que promet una millora, «no surt del marc de desigualtat i jerarquització lingüística que caracteritza l'Estat espanyol: la llengua d'una sola comunitat lingüística és plenament oficial i s'usa per a tot de bon començament, mentre que les llengües de la resta són «cooficials» i secundàries, i el seu ús es veu condicionat per criteris d'oportunitat. De fet, cal remarcar que l'«Orden TFP/303/2019» no imposa cap obligació concreta a l'Administració espanyola pel que fa a la inclusió del català ni especifica cap termini», explica la Plataforma per la Llengua.

L'«Orden TFP/303/2019» és tan sols la norma més destacada de 38 disposicions de caràcter discriminatori publicades al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) durant els tres primers mesos de l'any, dues més que el mateix període de l'any passat. Si l'any 2018 va marcar un rècord d'imposicions lingüístiques en la legislació (138), el 2019 sembla que va pel mateix camí.

De les 38 noves normes que imposen el castellà en exclusiva i marginen el català, 13 provenen d'òrgans estatals, 24 d'institucions europees i una d'una comissió econòmica de la Unió Europea. Cal tenir present, però, que totes les imposicions del castellà que es deriven de legislació europea i internacional són, en última instància, conseqüència de l'oficialitat única del castellà en el pla estatal i de la negativa de les institucions espanyoles de fer oficial el català a la UE i a les organitzacions internacionals.

Com és habitual, la normativa lingüísticament impositiva toca molts àmbits diferents: 20 de les noves normes imposen el castellà en la documentació, 12 ho fan en l'etiquetatge, 4 en l'educació i 2 més imposen el domini del castellà com a requisit laboral i per a beneficiar-se d'una beca.