«De tots els territoris espanyols en què es parla català –Catalunya, la Comunitat Valenciana, les Illes Balears, la franja oriental de l'Aragó i el Carxe, a la Regió de Múrcia, és a dir, en cinc comunitats autònomes-, aquest darrer territori és el més desconegut i on aqueixa expressió lingüística, en la seua modalitat valenciana, rep menys protecció; constitueix rotundament una minoria entre les minories», ha assegurat.
Segons el professor, «el que coneixem com el Carxe –l'àrea oriental valencianoparlant dels municipis murcians de Favanella, Jumella i Iecla-, amb una població a la vora de 850 habitants, i no tots valencianoparlants, és l'expressió d'una de les llengües més amenaçades d'Espanya, en paraules del Consell d'Europa a propòsit de l'aplicació per l'Estat espanyol de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries respecte a aquesta zona».
A més, ha explicat que «la inexistència de reconeixement i protecció per part de les administracions murcianes, ja siga l'autonòmica regional, ja siguin les tres municipals (aquestes darreres amb algun tipus d'actuació, si bé molt menor) envers aquesta minoria, és tractada des d'un punt de vista jurídic a l'article "Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l'expressió lingüística del català més desconeguda i abandonada de totes: la del Carxe, a la Regió de Múrcia (I)" [enllaç], publicat en el número 69 de la Revista de Llengua i Dret».
«El treball ens aproxima a les referències als preceptes de la Constitució, de la legislació estatal i, inclús, de la legislació murciana que ben podrien ser la base per a un canvi de rumb en pro d'aqueixa protecció. Perquè els vímets jurídics per trenar aqueixa idea de protecció existeixen, si bé la consciència murciana respecte a l'existència de població seua catalanoparlant és una circumstància més que desconeguda; fins i tot veritablement aliena, des d'una visió murciana de la seva pròpia realitat», ha afirmat.
Segons ha dit, «aqueixa falta de consciència no només ocorre amb el català que es parla al territori murcià, sinó que, tret de casos molt anecdòtics, s'evidencia així mateix de manera inconcussa respecte de les modalitats autòctones del fet lingüístic murcià pròpiament dit (tot i la realitat del parlar autèntic del poble davant del castellà estàndard o general). Aquesta parla inclou no només el panotxo o parla popular de la zona de l'Horta de Múrcia, sinó que abasta la globalitat del territori murcià, en multitud d'expressions, totes ben poc considerades».
«Aquesta és una primera aproximació des de la perspectiva de la legislació murciana. En una segona aproximació es tractarà la legislació valenciana, la qual el 2016 ha promogut un intent de protecció, com a realitat transfronterera, en el marc de la Carta europea, en la mesura que el Carxe és un territori administrativament murcià, però vinculat culturalment i perifèricament, resultat de la mateixa contigüitat geogràfica, al territori valencià, en particular a la zona de les valls de Vinalopó, a la província d'Alacant», ens ha dit.
«A més a més, es volen donar a conèixer, finalment, aspectes poc –o gens- difosos sobre el fet lingüístic en el conjunt de la conca del Segura i el seu intent de protecció, dins i fora de la Regió de Múrcia, ja siga del català, ja siga de les variants dialectals que el castellà presenta a la zona, en tot el sud-est peninsular, territori on la petja de l'aragonès i del català són més que notoris, com a substrat i adstrat lingüístic», ha conclòs el secretari insular.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.