TW
0

El dijous 5 d’abril ha tengut lloc a Llucmajor el tercer acte de caire municipal de la campanya «Per un bon finançament» per a les Illes Balears. La presentació de l’esdeveniment l’ha protagonitzada el batle del municipi, Gregori Estarellas. La regidoria de Cultura, encapçalada per Lluís Segura, n’ha estat part co-organitzadora, juntament amb la secció local de l’Obra Cultural Balear, una de les entitats promotores de la mateixa campanya.

Seguidament, han intervengut en aquest ordre: Bartomeu Cantallops, gerent del Cercle d’Economia de Mallorca; Josep Lluís García, secretari general de CCOO Balears i, finalment; Guillem López Casasnovas, catedràtic d’economia pública de la UPF i expert en qüestions de finançament autonòmic.

«La reivindicació d’un bon finançament s’ha d’entendre com la defensa de l’autogovern»

Guillem López Casasnovas ha insistit en la idea de relacionar la demanda de reforma del sistema de finançament amb una qüestió d'autogovern: «Seria un error concebre aquesta lluita com quelcom per a ingressar més diners a les arques autonòmiques», ha sentenciat. En aquest sentit, l'economista creu que a les Illes Balears és necessari crear un sentiment de pertinença major per a conscienciar la ciutadania en aquests termes.

«Les Balears exercim la solidaritat en molts àmbits i des de fa molt de temps»

El catedràtic de Ciutadella ha volgut destacar que la solidaritat, per definició, és una relació de pacte entre subjectes autònoms, entre individus lliures: «La solidaritat no s'imposa, és un acord». A més, ha recalcat que les Illes Balears exerceixen la solidaritat amb la resta de l'Estat «perquè han contribuït com ningú en crear ocupació relativa a l'Estat [provinent del turisme]» i ho ha relacionat amb el fet que la comunitat autònoma és de les que pateixen unes balances fiscals més regressives i uns preus més elevats, tant de la canastra de la compra com de l'habitatge. Ha afegit, també, que «ni el finançament ni la suposada solidaritat tampoc tenen en compte el patiment del patrimoni cultural i mediambiental com a conseqüències de la pressió humana en temporada alta».