L’equip del magazin matinal d’Ona Mediterrània, La Vila del Pingüí, ha tengut l’oportunitat aquest dimarts 5 de desembre de conversar amb Echlas Al-Azzeh. Si voleu escoltar l’entrevista sencera, en el següent link.
Echlas Al-Azzeh es presenta així: «Em dic Echlas Al-Azzeh. Sóc una dona de 40 anys que viu en un camp de refugiats a Betlem, Palestina. Vaig néixer amb una distròfia muscular i he viscut tota la meva vida en una cadira de rodes. La meva condició va empitjorar enormement després d'un accident de cotxe el 1995. Malgrat els reptes de l'accident, que va disminuir la meva capacitat de moure'm encara més, estic determinat a viure una vida independent. Un aspecte crucial de la meva independència rau en l'assistència diària que rep de voluntaris en directe. Per això, sempre busco dones voluntàries dedicades i motivades que busquen una experiència gratificant i que obtinguin una visió inoblidable de la cultura palestina.
Determinat en tots els sentits a suportar-me, treballo com a professor i artista àrab. També facilito classes de cuina intercultural especialitzades en cuina palestina».
Xerrada i projecció del documental ‘Puedo’ aquest dimarts 5 de desembre a Can Vinyes (Manacor) amb Echlas Al-Azzeh. El documental tracta la manera que ha trobat Echlas Al-Azzeh de viure a Palestina, en un camp de refugiats, amb discapacitat funcional.
Aquí un petit tast de l’entrevista:
Venir a Mallorca
«Per mostrar les pintures que fa en una exposició i per fer tallers amb nins. També per mostrar la dificultat que és estar en una cadira de rodes als infants i per presentar el documental que ha fet el seu nebot perquè és una manera fàcil d’ensenyar el seu projecte de vida i per atreure voluntariats».
El dia a dia en un camp de refugiats
«Despertar-se quan els nins van a l’escola. El camp és molt petit i els carrers molt estrets».
El dia a dia en un camp de refugiats amb necessitat de cadira de rodes
«No és fàcil anar-hi però tampoc ho és per la resta de ciutat ni la resta de Palestina. La cadira s’adapta al carrer». «La mirada diferent cap a persones amb cadires de rodes a Palestina potser es deu que hi ha moltes persones que van amb cadires. Cada família té, més o menys, dues persones que van amb cadires de rodes».
Informació Israel i Palestina
«Arriben històries molt diferents i hi ha desinformació. En set anys ha canviat un poc i sí que arriba informació més certa. Les coses haurien de sortir més clares pels mitjans de comunicació. Haurien de sortir històries real i no notícies prefabricades».
La lluita dels palestins
«Simplement per la seva llibertat»
Esperances de futur
«Hi ha mescla de sentiments. Palestina té molta esperança perquè si no no s’hagués pogut resistir als 70 anys d’ocupació».
El gra d’arena a posar
«El boicot és bàsic i sí que té una repercussió dins l’economia. També la manera d’explicar les notícies».
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Molts progres descafeinats, surten al carrer demanant la independència de Palestina, però quan es tracta de la independència Catalunya, es posen del costat dels que manen als piolíns tupa-avies.
Li heu demanat l’opinió sobre la independència del Principat de Catalunya?