Reporters Sense Fronteres diu que el 2014 «s'ha creuat la línia vermella» amb l'assassinat de periodistes

La presidenta de Reporters Sense Fronteres (RsF) a Espanya, Malén Aznárez, ha alertat que el 2014 ha estat l'any en el qual «s'ha creuat la línia vermella» bèl·lic-informativa amb l'assassinat de periodistes utilitzats com a «arma i propaganda».

Així ho ha assenyalat Aznárez a la presentació de l'informe anual 2014 de Llibertat de Premsa elaborat per aquesta organització, que s'ha saldat amb un balanç de 66 periodistes assassinats a tot el món, 177 periodistes empresonats i tretze internautes més també a la presó, entre unes altres dades.

En concret, la presidenta de RsF Espanya ha recordat que aquest atac als periodistes va començar a Síria --on hi ha hagut 15 periodistes assassinats i 27 més segrestats--, amb la decapitació d'informadors com James Foley. Aznárez ha avisat que aquesta prÃñctica «s'està imposant» en altres països com Iraq, Ucraïna o Líbia.

«Les decapitacions i els assassinats brutals de jihadistas estan tenint una enorme repercussió al reporterisme de guerra. No només es tracta d'un forat negre per a la informació, sinó que els serveix de propaganda i fa que a penes es desplacin ja a aquestes zones de conflicte», ha indicat.

Alhora, ha reiterat que l'any 2014 ha estat «especialment dolent» per a internautes o 'bloggers' (19 persones assassinades), amb un augment també dels empresonaments i els exilis. A més, ha ressaltat que ja no es tracta únicament de «règims especialment repressius» com la Xina, sinó que també cobra rellevància en països com l'Aràbia Saudí o Mauritània.

En el cas de les dones periodistes, també ha cridat l'atenció sobre el creixement «enorme» del 100% en casos d'assassinats, que se situen en sis. «Tot i que aquest xifra no pugui semblar gaire alta, cal tenir en compte que en aquestes zones no hi sol haver gaires dones desplaçades cobrint el conflicte», ha explicat.

L'exemple d'Espanya
En aquesta mateixa línia, la periodista Pepa Bueno, moderadora de l'acte, ha lamentat «la barbàrie del dolor» en aquest últim any que, segons la seva opinió, «torna a posar el debat d'on estÃñ la llibertat d'expressió». «S'aprofita la commoció de l'atemptat per posar-li portes al camp», ha asseverat.

Pel que fa a Espanya, Aznárez ha assegurat que hi ha una «preocupació» en l'organització, «per un retrocés» pel que fa a la llibertat d'expressió i informació. «És veritat que no es donen els mateixos casos que en els principals països de la llista, però hi ha certs exemples que ens preocupen», ha indicat.

Com a exemples, ha posat la coneguda com a Llei de Seguretat Ciutadana «que dificulta el treball dels fotoperiodistes als carrers», així com la dificultat per informar sobre desnonaments o en els voltants de les tanques frontereres de Ceuta-Melilla, la posada en marxa d'una Llei de Transparència «molt limitada» o la «politització» de la televisió pública, entre d'altres.

En qualsevol cas, a falta de fer pública la classificació del 2014 per països, RsF ha reconegut que la situació d'Espanya en aquest apartat «no estan del tot malament», tenint en compte que l'any anterior estava entre els 40 primers en llibertats. «No cal descuidar-se en absolut perquè és un minvament en la qualitat de la informació», ha reiterat.

La responsabilitat de Google
D'altra banda, ha celebrat que a Amèrica Llatina la situació vagi «una miqueta millor», tot i que insistint que encara hi ha diversos països (Veneçuela, Mèxic, el Brasil o Colòmbia, entre d'altres) on se segueixen donant nombrosos atemptats contra els informadors.

A l'acte ha estat també present el director de polítiques públiques i relacions institucionals de Google per a Espanya i Portugal, Francisco Ruiz Antón, qui ha mostrat el rebuig de la companyia a «les amenaces i censures a Internet». En aquest sentit, ha recordat la col·laboració oferta en casos recents com el de 'Charlie Hebdo', on ha donat suport a econòmicament a la revista, o al ciberatac contra Sony per la pel·lícula 'The Interview', posant a disposició les plataformes YouTube i Google Play per al seu visionat.

A més, tant Ehsan Mehrabi, un periodista iranià fugit del seu país després de ser empresonat dues vegades, i Majid Al-Bunni, informador radiofònic sirià detingut i després exiliat a Alemanya, els qui han explicat les seves experiències.