Vicki Sherpa: "No m'agrada que, amb la història del català, es deixin de veure els altres problemes"

Victòria Subirana (Ripoll, 1959), més coneguda com Vicki Sherpa, ha impartit a la UIB un seminari en què parla de la pedagogia transformadora que ha creat gràcies a l'experiència com a docent al Nepal. Porta gairebé trenta anys intentant canviar el destí de centenars d'infants que han fet que la seva història fos mereixedora de ser explicada a la pantalla gran per Icíar Bollaín a Katmandú, un espejo en el cielo.

Com va néixer la pedagogia transformadora?
Va néixer fa vint-i-cinc anys arran de la meva experiència al Nepal amb els nens del carrer. Vaig arribar-hi amb l'experiència que tenia fent deu anys de mestre Catalunya, i em vaig adonar de què el que jo proposava no era factible pels infants que venien de les barraques. Els nens venien amb uns mals psicològics i orientacions molt negatives de les seves famílies.

Què els hi passava?
Em vaig adonar cap d'ells pensava en ser enginyer, mestre o metge. Només pensaven a picar pedra, carregar sacs de sorra o treballar a la fàbrica de catifes. I és que des de petits venien de casa sabent que eren pàries i se'ls orientava a què mai sortirien del cercle on havien nascut. Sempre veníem repetint-se el “no puc fer-ho, no hauria de fer-ho, no m'ho mereixo”. Aquestes pors s'infiltren en el pensament dels nens. A partir d'aquí vaig muntar la meva metodologia.

Això encara es repeteix, vint-i-cinc anys després?
Els meus estudiants estan per tot el món fent medicina, teatre i cant, magisteri, són més de 1.500 nens que han sortit d'aquesta pobresa extrema. Tenen una educació molt per sobre de la molts infants d'Espanya. Ara bé, encara a les barriades pobres hi ha casos extrems i fins i tot s'estan multiplicant.

En què consisteix el seu mètode?
Dins del currículum educatiu vaig crear ara fa vint anys una assignatura que es diu Maduresa Mental. Em vaig inspirar amb els autors clàssics que deien que la virtut és un aprenentatge. Ara bé, ensenyar valors no vol dir que es prescindeixi de la resta d'aprenentatges, és una assignatura més.

Amb quins materials es treballa?
Per exemple, hi ha el termòmetre de les emocions i els hàbits negatius que ajuda a què corregeixin les actituds agressives si es presenta un conflicte d'aquest tipus. El termòmetre té una barilla amb unes boles clares amb una cara somrient i boles fosques amb una cara trista. A més, paral·lelament se li 'recepten' exercicis per millorar el comportament. El nen cada dia ha d'anar al termòmetre i controlar-se com se sent. Cada infant triga el temps que li faci falta per resoldre els conflictes emocionals.

Com treballen les emocions?
Per nosaltres és molt important la morning assembly (assemblea matinal) on s'aconsegueix a través del coneixement de la ment projectar els seus objectius personals, familiars i socials. Així se n'adonen del que costa fer coincidir un objectiu amb una paraula i un fet. També aprenen dues virtuts fonamentals, el fet de demanar perdó i el fet de donar les gràcies.

En què està implicada actualment?
Estic dirigint un projecte de reforma educativa on treballem amb vuit madrasses i vuit escoles del Govern i arribem a 20.000 estudiants, no han aconseguit fer-me fora. Esperem poder arribar aviat als 50.000. Les escoles que jo vaig fundar me les van prendre i ens van donar una pallissa als meus estudiants i a mi en destapar un cas de corrupció.

Què va passar?
Els membres del patronat d'una entitat que era la nostra contrapart al Nepal es quedava els diners. Els criminals van fer fora els nens i encara tenen les escoles. L'única ajuda que vaig tenir va ser del Govern Zapatero, des de Catalunya no em van ajudar.

La seva pedagogia també s'hauria d'aplicar a les aules d'aquí?
A Espanya amb les males pràctiques que hi ha alguna cosa està fallant. Hi ha persones que tenen unes bones carreres, educació, i en canvi, els falta una assignatura que és aquesta, la de Maduresa Mental. A Mallorca teniu l'Alba Massana que està treballant aquesta metodologia al CEIP Gabriel Vallseca. Treballar la maduresa mental no és un patrimoni de Nepal és un fet universal que s'hauria de treballar. La pedagogia transformadora s'ha d'aplicar dins del marc educatiu i no com una optativa.

Què li falla al sistema educatiu de l'Estat espanyol?
Que no s'apropa a les inquietuds i motivacions dels nens i els tenen separats del currículum educatiu. S'hauria de preguntar cada dia si els agrada el que se'ls està ensenyant i com se'ls hi està ensenyant.

Les massificacions a les aules són un problema?
Les escoles de Nepal tenen de 90 a 125 nens a l'aula. Nosaltres treballem amb grups de 25 per arribar a tots. S'haurien d'intentar evitar els grups grans i si els mestres no treballéssim com a senyal de protesta, els pares no podrien anar a treballar i les empreses fracassarien. Si els mestres no treballéssim els pares no podrien anar a treballar, les empreses fracassarien. Si analitzem el poder que té un mestre ens n'adonaríem que podríem reivindicar més del que ho fem.

Una majoria de docents a les Illes sí que s'ha posat d'acord per anar contra el Tractament Integrat de Llengües fent una vaga indefinida que arribà a les tres setmanes.
Això s'hauria d'exportar, aquesta és la manera. A la nostra professió ens falta autoestima i hauríem de ser consellers d'estat. Els polítics s'haurien de deixar aconsellar pels mestres.

En quina llengua s'ha d'educar un infant?
És important l'aprenentatge de la llengua nativa i no s'ha de deixar substituir per res del món. El que no es pot és imposar una llengua per damunt de la resta. No m'agrada que tothom hagi d'aprendre en català per imposició. Hi hauria d'haver un mecanisme pel qual es pogués aprendre si es vol en català o en castellà, i fins i que si un mestre ve de fora pugui ensenyar en castellà. Això és un estat plural i democràtic. No m'agrada que, amb la història del català, es deixin de veure els altres problemes. L'època franquista ja ha passat, no cal reivindicar el català per sobre de la resta.

I si hi ha una agressió lingüística?
Sí que cal sortir a reivindicar la teva posició, però no m'agraden els extremismes.

Creu que les matemàtiques es poden fer en anglès?
Els nens no poden aprendre matemàtiques en anglès perquè no entenen els conceptes, és una averració. És absurd.