Acte commemoratiu de l'entrada dins la UE d'aquests estats erigits a illes mediterrànies. | Agències

TW
8

Tal dia com avui de fa deu anys es duia a terme l'ampliació més gran d'estats membres de la Unió Europea (UE) que fins al moment s'havia realitzat. Entre els deu estats que el 2004 entraren a formar part de l'exclusiu club de l'Europa comunitària, dos d'ells estan despresos físicament del continent.

Parlam de Malta i Xipre, dues realitats ben diferents, que tot i haver passat històricament per èpoques baix la dominació de potències foranes, comparteixen la característica que avui dia ambdues es regeixen per institucions pròpies, i que aquestes institucions són acceptades de ple dret per la comunitat internacional.

La primera, Malta, un arxipèlag on l'illa principal és una mica més gran que Formentera, destaca per la seva gran influència britànica i italiana. Dels primers, perquè durant centenars d'anys acollí importants bases navals -un cas semblant al de Menorca, sense el Tractat d'Amiens pel mig- per la seva importància estratègica i militar, en aquest cas al bell mig de la Mediterrània.

De fet, no fa tant que els maltesos abandonaren la Commonwealth, concretament el 1979. I malgrat això el seu substrat encara és palès avui, amb l'anglès com un dels dos idiomes oficials. En canvi, allò que els aplega més amb els italians és la geografia, pel fet de situar-se a no molta distància de Sicília.

El cas de Xipre, un estat insular més gran enclavat a l'est de la nostra mar, és marcat per l'enfrontament entre Grècia i Turquia, primer per dominar la terra, i més tard per inspirar i afavorir les poblacions ètnicament coincidents amb els estats del continent.

El conflicte i la conseqüent divisió són grans, fins al punt que a l'illa s'ha establit una separació administrativa de les dues comunitats, i formalment, just la part grega és pertanyent a la UE. Mentrestant, a l'altra banda hi ha establida la República Turca del Nord de Xipre, una entelèquia que just és real per al govern d'Ankara. Aquesta organització provoca sovint dificultats, i la conciliació de les dues comunitats i la reunificació política de l'illa és sens dubte l'assignatura pendent a Xipre.

En canvi, un dels punts que més preocupen les autoritats i l'opinió pública internacional en el cas de Malta és la intensa pressió migratòria i les tragèdies humanes que sovint taquen l'arena maltesa, amb vides truncades de persones que tracten d'assolir un futur millor, fent el salt amb mitjans precaris des del nord d'Àfrica fins a Europa.

En termes econòmics, l'esdevenidor maltès sembla millor. Com a tota illa hi pesa la dependència exterior, però el vigor del sector serveis contrapesa la balança. A Xipre, en canvi, hi destacava un portentós sistema financer, almenys fins al 2013, moment en què el contagi de la crisi del deute grec als grans bancs xipriotes precipità el rescat de l'economia nacional. Tanmateix, a ambdós estats el turisme és una de les grans palanques que activen i fan caminar l'economia, talment com passa a Balears.

A banda d'aquesta, poques similituds acosten unes illes i les altres. Sembla que a la banda occidental del Mare Nostrum es camina a un altre ritme, demostrat això pel fet que malgrat ser territoris més amplis, més poblats, amb més recursos naturals i productius, que amb els que compten a Malta i a Xipre, la dependència de les capitals del continent ha estat i continua essent molt ferma.