Acte commemoratiu de l'entrada dins la UE d'aquests estats erigits a illes mediterrànies. | Agències
Tal dia com avui de fa deu anys es duia a terme l'ampliació més gran d'estats membres de la Unió Europea (UE) que fins al moment s'havia realitzat. Entre els deu estats que el 2004 entraren a formar part de l'exclusiu club de l'Europa comunitària, dos d'ells estan despresos físicament del continent.
Parlam de Malta i Xipre, dues realitats ben diferents, que tot i haver passat històricament per èpoques baix la dominació de potències foranes, comparteixen la característica que avui dia ambdues es regeixen per institucions pròpies, i que aquestes institucions són acceptades de ple dret per la comunitat internacional.
La primera, Malta, un arxipèlag on l'illa principal és una mica més gran que Formentera, destaca per la seva gran influència britànica i italiana. Dels primers, perquè durant centenars d'anys acollí importants bases navals -un cas semblant al de Menorca, sense el Tractat d'Amiens pel mig- per la seva importància estratègica i militar, en aquest cas al bell mig de la Mediterrània.
De fet, no fa tant que els maltesos abandonaren la Commonwealth, concretament el 1979. I malgrat això el seu substrat encara és palès avui, amb l'anglès com un dels dos idiomes oficials. En canvi, allò que els aplega més amb els italians és la geografia, pel fet de situar-se a no molta distància de Sicília.
El cas de Xipre, un estat insular més gran enclavat a l'est de la nostra mar, és marcat per l'enfrontament entre Grècia i Turquia, primer per dominar la terra, i més tard per inspirar i afavorir les poblacions ètnicament coincidents amb els estats del continent.
El conflicte i la conseqüent divisió són grans, fins al punt que a l'illa s'ha establit una separació administrativa de les dues comunitats, i formalment, just la part grega és pertanyent a la UE. Mentrestant, a l'altra banda hi ha establida la República Turca del Nord de Xipre, una entelèquia que just és real per al govern d'Ankara. Aquesta organització provoca sovint dificultats, i la conciliació de les dues comunitats i la reunificació política de l'illa és sens dubte l'assignatura pendent a Xipre.
En canvi, un dels punts que més preocupen les autoritats i l'opinió pública internacional en el cas de Malta és la intensa pressió migratòria i les tragèdies humanes que sovint taquen l'arena maltesa, amb vides truncades de persones que tracten d'assolir un futur millor, fent el salt amb mitjans precaris des del nord d'Àfrica fins a Europa.
En termes econòmics, l'esdevenidor maltès sembla millor. Com a tota illa hi pesa la dependència exterior, però el vigor del sector serveis contrapesa la balança. A Xipre, en canvi, hi destacava un portentós sistema financer, almenys fins al 2013, moment en què el contagi de la crisi del deute grec als grans bancs xipriotes precipità el rescat de l'economia nacional. Tanmateix, a ambdós estats el turisme és una de les grans palanques que activen i fan caminar l'economia, talment com passa a Balears.
A banda d'aquesta, poques similituds acosten unes illes i les altres. Sembla que a la banda occidental del Mare Nostrum es camina a un altre ritme, demostrat això pel fet que malgrat ser territoris més amplis, més poblats, amb més recursos naturals i productius, que amb els que compten a Malta i a Xipre, la dependència de les capitals del continent ha estat i continua essent molt ferma.
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Alliberem les Illes Balears i Pitiüses i federem-les. I alhora confederem-nos amb la resta de Països Catalans! LLIBERTAT PEL NOSTRE PAÍS FET D'ILLES!
Mallorquins alçau es cap! Volem ser tota la vida una colònia? Si Malta pot ser independent, les Illes Balears també! Millor per sa nostra cultura, llengua, economia i benestar. Sense espoli fiscal i amb 3.190 Milions d'Euros més que no ens robaria l'Estat Pancastellanista d'espanya, ni imposicions de Madrid. Visca les Illes Balears! FREEDOM FOR BALEARIC ISLANDS
Cuando empiezo a leer y se me dice que Malta tiene la misma extensión que Formentera, se me caen las arracadas y no he llevado nunca. Mira si es difícil. Malta tiene un contorno físico de 315 kms2. o 245 kms2 la isla principal. Y su población es 90 veces la de Formentera. O sea, lo mismo.
Es problema de Balears es que sofrim de La Capital, en termes econòmics i culturals, però ningú parla de s'altre capital: Barcelona. Capital cultural... a on llibres de text de ses escoles venen d'allá o d'ets seu revolt. Es hora de mirar de dins cap a de fora... i oblidar-mos un poquet d'aquestes capitals culturals i econòmiques per resorgir com a poble.
Ja ho podríem ser un estat independent. I bé que ens aniria.
Compatriotes: Que no ens imposin, també en aquest fòrum, el LEPE (Lengua Española Propia de España...), també conegut a l'Aragó amb el nom de LAPOLLA (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón...). S'ha d'advertir que aquestes denominacions no són un menyspreu a la llengua castellana ni tampoc als espanyols en general, sinó un homenatge adreçat només als espanyols que continuen anomenant el català com -i això no és broma- LAPAO (segons ells: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i altres denominacions despectives. Deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en "la llengua cooficial distinta del català" (un altre homenatge, aquest pic a en Rafel Bosch que va utilitzar una fórmula similar per tal d'amagar el nom de la nostra llengua) i si podem evitar de llegir tals comentaris, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el foraster no és útil ni necessari o, dit d'una altra manera, no permetem que ningú -evidentment mal educat- pugui considerar el català com inútil i innecessari ni que pugui prescindir-ne en el territori on és l'única llengua pròpia.
"la dependència de les capitals del continent ha estat i continua essent molt ferma" Ya tiene guasa decir eso en un diario que suspira por depender de Barcelona, y que pretende llevar a lo político su vasallaje lingüístico. Diari de Balears. Parlam com CiU. Menudos "independentistas" estáis hechos.
Si Malta pot ser un estat independent. Les Illes Balears també! Millor per sa nostra cultura, llengua, economia i benestar social. Amb 3.190 Milions d'euros que no ens expoliaria l'Estat Pancastellanista d'espanya, ni imposicions de Madrid. Visca les Illes Balears! FREEDOM FOR BALEARIC ISLANDS