La xifra d’immigrants continua augmentant, però no d’arreu. | SEBATIAN AMENGUAL

TW
0

La població de les Illes Balears era dia 1 d'abril d'1.093.117 habitants, segons l'estimació de l'Institut Nacional d'Estadística. En total, 1.152 persones menys que el primer dia de l'any, segons l'INE. Si bé és cert que el 2011 i el 2010 la població de l'Arxipèlag ja va caure entre el gener i l'abril, recuperant-se a partir del maig, el descens era inferior.

Segons les dades de l'INE, els primers quatre mesos del 2011 la població de les Illes Balears caigué en 742 persones i el 2010 ho va fer en 215 ciutadans. Amb tot, això no sempre havia estat així: el 2009 la població augmentà 2.868 habitants durant aquests quatre mesos. Tot fa pensar, doncs, que aquesta disminució té relació amb els efectes de la crisi econòmica i amb l'increment sense fre del nombre d'aturats.

A més, el 2011 partiren 13.588 persones de l'Arxipèlag, mentre que l'any anterior just n'havien emigrat 8.088. De tota manera, això no vol dir que, en termes absoluts, les Illes Balears estiguin perdent població, o no encara, caldrà esperar per saber-ho. Durant els mesos de més calor, la xifra de ciutadans creix cada any i no ha deixat de fer-ho. L'abril de l'any passat, per exemple, n'hi havia 1.087.772; o sigui, que en un any hi ha 5.345 habitants més.

Tot i aquestes dades, cal tenir en compte que l'increment entre l'abril de 2011 i el de 2010 havia estat força superior: de 8.898 persones. Això vol dir, doncs, que, d'una banda, augmenta la pèrdua d'habitants a l'hivern i, de l'altra, baixa l'augment de població de la primavera i l'estiu. El creixement demogràfic de les Illes Balears es desaccelera.

Immigració

També es pot seguir el rastre de la crisi econòmica en els fluxos migratoris, encara que en aquest cas les xifres més recents de l'INE, que també es varen fer públiques ahir, són les del tancament de l'any passat. Així doncs, el 2011 arribaren 14.260 immigrants de fora de l'Estat, 607 més que els 13.653 que havien arribat el 2010. Però, tot i que la xifra absoluta ha pujat, ha davallat el nombre de persones originàries d'Amèrica i del Sud i de països africans.

En concret, si el 2010 arribaren 1.707 persones d'origen africà, l'any passat tan sols en varen ser 1.613. D'Amèrica del Sud en vingueren 2.718, 41 manco que el 2010. També baixaren, d'una manera molt manco significativa, els arribats de l'Oceania: passaren de 36 a 32.

En canvi, el 2011, respecte del 2010, augmentaren els immigrants d'Amèrica Central i del Carib, de la resta de l'Estat i d'Europa, d'Amèrica del Nord i d'Àsia. D'on més n'arribaren, assolint els 6.566, va ser dels estats europeus de fora de la Unió. De fora de la UE també és d'on augmentà més el nombre d'immigrants: en vinguéren 289 més que el 2010. La resta de l'Estat també és un dels orígens que va créixer més, en 255 habitants, però en total just varen ser 926 persones el 2011.