Almenys 63 persones han mort i 194 han resultat ferides com a conseqüència d'una desena d'atacs perpetrats aquest dijous a diverses zones majoritàriament xiites de Bagdad, en el que sembla el primer atac coordinat a la capital iraquiana des de la retirada de les tropes nord-americanes del país, segons ha informat un portaveu del Ministeri de Sanitat. L'explosió més greu (amb almenys 18 morts) s'ha produït a l'àrea comercial de Karrada, on un terrorista suïcida al volant d'una ambulància ha fet detonar els seus explosius prop d'una oficina del Govern, segons han informat fonts policials i mèdiques.
A part, la Policia ha informat d'almenys dues bombes artesanals al districte d'Amil (sud-oest), que han causat set morts i 21 ferits; un cotxe bomba a Doura (sud), amb tres morts i sis ferits; dues bombes a Alaui (centre), altres explosius als districtes de Shaab i Shula (al nord) i una bomba de fabricació artesanal a prop del barri d'Adhamiya, majoritàriament sunnita, que ha causat un mort i cinc ferits.
A més, les forces de seguretat han aconseguit neutralitzar sis cotxes bombes preparats per esclatar en diferents punts de la ciutat, segons ha informat el portaveu del Comandament d'Operacions de Bagdad, general Qassem Atta, assegurant que "la situació de la seguretat està sota control ara".
"Des de les 7:00 hores, Bagdad ha estat testimoni de diverses explosions, en les quals han mort i resultat ferides desenes de civils", ha assenyalat a la cadena de televisió Al Iraqiya, explicant que "les forces de seguretat han descobert sis cotxes bomba, cinc d'ells al barri de Rusafa (oest), tots amb matrícules falses".
La intervenció dels artificiers, que han fet esclatar alguns d'ells de forma controlada, ha evitat que provocassin "cap víctima", ha explicat, denunciant que s'ha tractat d'una operació planejada per endavant contra la seguretat de la capital.
El moment elegit
"El moment elegit per cometre aquests crims i els llocs on es van efectuar confirmen la seva naturalesa política", ha declarat el primer ministre iraquià, Nuri al Maliki, en un comunicat.
Les últimes tropes nord-americanes van abandonar l'Iraq el passat mes de setmana, nou anys després del començament de la invasió contra el règim de Sadam Husein. Així mateix, Maliki ha pres recentment un parell de decisions que podrien reactivar els enfrontaments del passat entre sunnites i chiíes.
Per una part, Maliki (de confessió xiita) va ordenar aquesta setmana la detenció del vicepresident sunnita Tareq a l'Hashemi, que acusa d'organitzar assassinats i atemptats amb bomba. Hashemi ha rebutjat les acusacions i s'ha refugiat al Kurdistan iraquià.
Per una altra, el primer ministre ha demanat al Parlament que cessi al viceprimer ministre, el també sunnita, Salé al Mutlaq, per unes declaracions en les quals aquest acusava Maliki d'haver tingut vincles amb Sadam Husein.
Així, la taula del Parlament iraquià ha convocat una reunió d'urgència dels líders dels diferents blocs polítics per a aquest divendres a fi de discutir el deteriorament de la seguretat i la situació política que travessa el país i "trobar solucions adequades", segons ha informat la Cambra en un comunicat recollit per l'agència iraquiana Aswat a l'Iraq.
Per la seva part, Al Hashemi ha arremès durament contra Al Maliki, que ahir havia demanat a les autoritats kurdes que li lliurin per a que es davant als càrrecs dels que se li acusa, i ha assegurat que no té cap intenció d'93andonar el país, com va donar a entendre el primer ministre.
Segons el vicepresident, amb les seves últimes decisions Al Maliki ha enviat "un missatge als iraquians del qual no vol cap oposició i no creu en la democràcia". En una entrevista concedida a Aswat a l'Iraq, ha acusat el primer ministre de negar-se a "viure junt" a la resta de forces polítiques.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.