Va néixer, el 1971, a Cali -una de les ciutats més importants de Colòmbia-, en una família nombrosa, no gaire desofegada, en la qual els sis germans treballaven allà on podien, normalment en empreses de telefonia mòbil o fent de comercials. Allà, tret del menjar, la vida resulta molt cara si es té en compte que un ample espectre de colombians guanyen mensualment uns 620 mil pesos -250 euros-, que és el mateix que han de pagar de lloguer per un habitatge. Així, han de sobreviure sense cap casta de subsidis per a transports ni per a salut, és a dir, s'han de pagar una assegurança privada per la qual, a més, estan molt mal atesos.
Allò que enyora més és la família i la manera de ser de la seva gent, que és molt propera; tot i això, no té res a dir dels d'aquí, que "al principi es mostren distants, però, després d'haver-te conegut, et són molt fidels". L' any 2000 sorgí la idea de venir a Mallorca. Aleshores varen saber d'una senyora de Madrid, casada i amb un nadó, que feia de guia dins el laberint de la burocràcia a l'hora de cercar feina o tramitar paperum. Així que un dels seus germans li deixà els doblers i ella s'instal·là a casa d'aquesta dona, que, per 300 euros, li donava menjar i llit.
I llavors cap a Mallorca.
Sí, hi vaig anar a viure amb una amiga, que, més endavant, va venir a l'Illa i començà a reclamar-me, fins que m'hi vaig decidir. Poc després, en un bar del barri, vaig conèixer un parroquià, que l'any següent es convertí en el meu home. I jo vaig trobar feina a The Art Nails, un centre de Palma especialitzat en estètica de les ungles.
Es pot comparar el vostre país amb Mallorca, quant al paper de la dona?
Hi ha grans diferències, en això; les d'aquí són més alliberades, volen fer feina, tenen una gran independència i estan molt centrades. Allà depenen molt de l'home, perquè així és com ens han criat.
Potser pensen que el paper essencial de la dona és ser mare, amb les tasques col·laterals que això comporta.
No hi estic d'acord, gens ni mica.
No sentiu "la cridada" de la maternitat?
Fa un temps va haver-hi un conat; però llavors vaig pensar que la meva feina m'agrada moltíssim i que hi ha altres prioritats, a la vida.
L'amor és allò més important?
No, perquè l'amor només fa acte de presència al principi de la relació. Amb el temps, és torna simple afectuositat, t'acostumes a aquella persona. I la feina també compta, però allò principal i més important és la salut de les persones.
Així i tot, no heu actuat qualque vegada només per amor? No us ha marcat mai el camí?
Sí, però en sentit contrari. Jo tenia un al·lot a Colòmbia i, en venir, el vaig haver de deixar, perquè volia canviar la meva vida.
Aquí us heu trobat amb dues llengües. Com duis el tema?
Bé, però tinc companyes que tenen fills i parlen, és clar, del col·legi. Acaben d'arribar de Colòmbia i, per a ells, el català de l'escola és una complicació. Però us dic una cosa: si per a la meva feina hagués de menester el català, l'aprendria, perquè visc aquí i m'acull a allò que hi ha, tant a les lleis com a les regles. Però, es clar, em vaig casar amb un manxeg que només parla espanyol i això no facilita les coses, en aquest sentit; si hagués estat mallorquí, jo ara tindria una sogra i tota una família que em parlarien en català. Aleshores, la situació seria diferent.
Sembla que el món està més malalt que cap altra cosa.
Tot això que passa empitjorarà, perquè la gent cerca estar cada dia millor; s'accelera la violència, s'envaeixen països i sorgeixen moviments de resistència...
Què és allò que falla?
Falta gent més honesta, més coherent, sense tanta d'avarícia, que pensi en el seu país des dels llocs de responsabilitat; però tots estan tallats amb la mateixa tisora: presidents embullats amb la guerrilla i que venen armes perquè hi puguin haver guerres. Tant de dir que volen la pau! Els dirigents són on són per ambició, i no per arreglar un país.
Com veis el vostre futur?
Al principi creia que voldria tornar a Colòmbia, però, quan més hi vaig, menys ganes tinc de fer-ho. Aquí hi estic molt bé, i les coses canvien. Quan surts del teu país acabes pensant d'una altra manera.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Una situació doiuda i esperpèntica. La direcció de la migració, allà posen disposar de 140.000 kwh per emigrant rebut i aquí (Mallorca, Europa) se ha de importar la energia dels immigrants i refugiats que se reb. Se han equivocat, lo lògic ès que la migració sigui cap allà. Colombia pot rebre deu vegades els migrants que ha rebut l'Estat espanyol.
Dues llengües? On?